La primera es va estrenar fa uns mesos en l’espai Octubre CCC, la segona és una mena de pont –del documental a la ficció i amb reminiscències del mateix Roland Barthes- i la tercera és una delirant combinació de l’univers bunyuelià (un dels rectors es fa anomenar pare Nazario) i de l’etern mite de Don Juan el burlador. La pel·lícula és de visió obligada, a més en les tres usa de mode molt peculiar el croma i les pintures de la seua estimada Maite Grau –amb qui va publicar un llibre d’entrevistes amb Berlanga en 1993, Bienvenido Mr. Berlanga, Ed. Destino- i, efectivament, invita a pensar en Buñuel, especialment el del camí religiós de La vía láctea. Precisament en aqueix film apareix, transvestit de diaca heretge i lúbric, José María Berzosa, un cineasta a qui Cañete no acabava de situar i que -nascut a Albacete i exiliat a França- és responsable de títols imprescindibles com Arriba España, Cómo deshacerse de los restos del Cid ( Las Españas, on també revisitava Don Quijote i Don Juan), Pinochet y los tres generales, Franco, un novio de la muerte, etc. A més del rector boig protagonista –la seua bogeria és més fácil d’identificar en veure’l acompanyat d’u que es creu Napoleón (interpretat per Fermí Reixach), Carlos interpreta uns altres quatre papers, entre ells dos rectors prou descervellats(l’un, evangelista nord-americà, l’altre andalús i empassador d’hòsties). Encara que potser hi haja una equivocació de ritme, algunes reiteracions -com les conquestes d’aqueix altre protagonista, el Don Juan burlador, o les seqüències amb “Napoleón”- la pel·lícula Sacramento representa un bufit de frescor, tal com ocorria amb les obres de Buñuel (un bon moment per a estrenar Tras Nazarín, el premiat documental de Javier Espada), Berzosa o Berlanga. Tres B que Cañete segueix de prop. En la pàgina web de la pel·lícula Cañeque ha publicat una autoentrevista, en la qual recomana que els creients sàpiguen allò que van a veure. Ha participat en els festivals de Sitges i Mar del Plata.
Carlos Cañeque és llicenciat en Filosofia en la Universitat Autònoma de Madrid i en Sociologia i Ciències Polítiques en la Complutense. És professor titular de Teoria Política en la Universitat Autònoma de Barcelona. Es declara, sense rubor, politòleg. Parla perfectament en català, encara que s’autodenomine charnego, però escriu les seues històries i guions en castellà. Escriptor, novel·lista i cineasta, en 1997 va guanyar el premi Nadal amb la novel·la Quién. Siga en les seues novel·les o en les seues tres pel·lícules -una mena de trilogia com les agrada anomenar, formada pel documental Queridísimos intelectuales i les provocatives La cámara lúcida i Sacramento, que arriba divendres 5 a les pantalles valencianes dels cinemes Aragó-, Cañeque tracta d’interpretar la realitat, complexitzar-la des d’un acusat surrealisme.
