Resulta que el frau eren ells.
Llàstima que, tal com estan les coses, no poguem tenir per segur que aquesta frase de final de conte no la tornarem a conjugar en present d’indicatiu. De fet, el frau com a engany (o estafa, enredada, ocultació, furt, alteració, etcètera, que tots aquests sinònims escauen al cas en qüestió i, si ens posem una mica àcrates, per extensió, a aquesta democràcia dels oligarques, en general), el frau, deia, ha estat així des de l’inici dels temps, concretament, dels romans, que ja tenien fraus, fraudis per a referir-se exactament a això. Si considerem que la primera aparició del mot en català és de l’any 1272, és a dir, com aquell que diu, des del naixement de la llengua, no n’hi ha per a ser gaire optimistes: el frau ha estat, és i serà.
Potser el funest personatge, més llest que nosaltres, sabia que entre els vora tres-cents composts que el DIEC recull amb el prefix anti– no hi apareix el que dóna nom a l’oficina en qüestió, que és tant com dir que, en realitat, no existeix. No puc perseguir una cosa que no existeix, devia pensar el pinxo, per això, em dedico a allò que sí, és a dir, a un comportament fraudulent. No deixa de ser molt il·lustratiu del nostre tarannà que d’aquesta llista de mots que han incorporat, el seu contrari inclogui termes tan abstrusos com antifràstic, antigalàctic, antinatalisme o antiperistalsi i, en canvi, encara no aplegui antisistema. En realitat, el prefix és més antic que el frau i tot, car ens ve del grec i, si la majoria dels compostos que recullen els diccionaris són de caràcter tècnic (especialment mèdic), és perquè la irrupció d’anti- en el llenguatge general data dels anys seixanta, de la mà dels moviments contraculturals i de les idees llibertàries. De fet, molt de jovent cherokee dels setanta i vuitanta recordem, amb nostàlgia, aquell disc dels mai prou lloats ‘Eskorbuto’ titulat precisament Antitodo. Arribarà un dia, ja podeu posar la mà al foc, que tan humil prefix adquirirà categoria de paraula, i direm, per exemple: “Aquell paio és molt anti”, “Quin anti que estàs fet” i coses per l’estil.
Lluny de mi la temptació de creure que tot plegat pot millorar. Però, per una vegada i sense que serveixi de precedent, us donaré un parell d’indicis positius: si l’esmentat diccionari ha acabat incorporant, gràcies a la literatura, el terme antiheroi, podem confiar, raonablement, que algun dia hi entrarà antifrau. Al capdavall, no és cert que també hi figuren antiparàsit i antiparlamentari?
