Res no es mou,
res no consola;
tinc un feix de farigola
que guareix el desconcert
i replega la ferida
per sempre mal cosida
del ‘no hi ha dret’.
res no consola;
tinc un feix de farigola
que guareix el desconcert
i replega la ferida
per sempre mal cosida
del ‘no hi ha dret’.
res no fuig,
res no convida
a espolsar la melangia
que ara guardo en un potet.
_ anirem al cel un dia? _
_ hi serà tot el que es perd? _
mentre el dubte m’esgarria
res no calma l’agonia
de mirar
pel celobert.
M.Àngels Claramunt
