El primer en adonar-se de l’estrany fenomen fou un vell conserge de la Universitat de Salamanca. La notícia va saltar immediatament de les revistes especialitzades a les columnes d’opinió dels diaris i, d’allà, va passar a ser comentari estrella de totes les tertúlies de televisió i de tots els fòrums i xats d’Internet. Finalment, davant del clamor multitudinari, el Consell de Seguretat de l’ONU, en una reunió extraordinària convocada al Gran Hotel Bali de Benidorm, no tingué més remei que admetre la magnitud de la catàstrofe: la realitat s’estava clavillant de mala manera i, als magatzems estatals de fontaneria, no quedaven suficients reserves de Superglue com per pal·liar el problema. El pànic s’estengué ràpidament entre la població i se succeïren els actes de vandalisme i les escenes de caos. Només un petit col·lectiu es va mantindre al marge de l’angoixa generalitzada: els escriptors ja havien previst feia estona que allò acabaria passant tard o d’hora.
JC Ventura.
Aquest relat forma part d’un recull de contes i poemes de l’autor que, amb el títol Incontinències, serà pròximament publicat per l’editorial El Toll.
