Com dic, Donald Trump és el candidat republicà a la presidència, el qui fa més soroll i qui el fa amb més gesticulació esbarriada. Participa de la ideologia i el tarannà dels republicans, que són conservadors, acostumen a ser de classe alta, són partidaris del tradicional estil del govern de Washington i volen que el seu país retorni al seu “esplendor d’abans” i recuperi el bon nom que sempre ha tingut com a protector de la pau i fomentador del progrés i de l’harmonia entre els homes. En una de les seves campanyes, en un estat del centre del país, criticà els governs que han estat tous en l’aspecte de “permetre” el flux d’immigrants de l‘Amèrica del Sud a través de la frontera amb Mèxic i assegurà als més trasbalsats pels milions –diu que uns dotze− d’il·legals llatins filtrats tan sols per aquell cantó on viuen tan feliços als Estats Units d’Amèrica i prenen la feina i el pa als fills de la terra. Acabà anunciant que ell farà construir un mur al llarg de tota la frontera, marcada en una gran extensió pel Río Grande, per barrar el pas a tots els indigents de parla hispana.
Diria que el sant Pare ho anuncià així, com a cosa dita en teoria, però sense pronunciar el nom de Trump. La declaració del portaveu del Vaticà deia, simplement, que el sant Pare did not single anybody, que “no mencionà ningú en particular”, i que l’expressió és més aviat usual en boca del sant Pare, malgrat que algun periòdic d’Atlanta sí que posava el nom de Trump en boca seua… La cosa ha aixecat molta polsegura mediàtica i això és el que més agrada al públic. Cal tenir present que aquest estat de Geòrgia és de gran majoria protestant i Trump s’apuntalà en aquesta realitat per refutar l’acusació del capdavanter catòlic. Digué: “És disgraceful que un capdavanter religiós es posi a dubtar de la fe d’un cristià”. Disgraceful vol dir “indigne”, “malanat”, “inoportú”, “irresponsable” −un tertium quid de tot això plegat. Donald Trump és un presbiterià fervent, diu.
Bé, és bo que els més encimbellats ens donin algun espectacle perquè els de sota puguem aprendre maneres, prudències tant de la carn com de l’esperit i puguem aprendre a no tenir nervis, que són els qui fan desbarrar en situacions en què necessitem una personalitat sòlida i ben equipada d’aplom i de recursos. Pensant de passada que no sabem per què feren tant de cas del “mur de la vergonya”, de Berlín, i no en fan cap del que han cosntruït els israelites a Palestina, que Déu mos en guard si en fa de separació entre humans amb la mateixa dignitat i els mateixos drets i no en fessin cap respecte d’aquest hipotètic que té Trump en ment de construir.
Per acabar, diguem que aquest candidat a la presidència del país més poderós del món posseix el do físic d’una mata de cabells d’un ros esverat com el de la filagarsa de la panotxa madura, amb una grenya que li fa vol audaç sobre el front, particularitat que li dóna una forta retirada a un jove corsari anglès que ambiciona territori i tresors amagats, o no amagats. Grenya codemnada que li guanya una quantitat de vots, que ningú no sap, de part de les dones. Que aquets són els qui guanyen. Si tan sincer i valent vol ser, que desempallegui el govern ianqui d’aquells estranys que l’interfereixen, de la capacitat d’acció dels mateixos bergants que manipulen en tota alta escaiença domèstica i internacional, i en retorni la regna a l’element càssic i tradicional, que amassà la naixença dels Estats Units d’Amèrica i operà la gestació de la seva grandesa, de la seva riquesa: l’element anglosaxó.
Pere Ortís
