Però, del 8 al 11 de desembre, enmig d’aqueixa setmana amb dos festius i algun que altre pont, es va celebrar a Sicília un brillant encontre sobre Pier Paolo Pasolini. Hi estàvem anunciats -per part valenciana- el professor Antonio Ariño i un servidor. Problemes de salut impediren la presència d’Ariño, però jo vaig assistir a unes jornades que pagaven la pena. Escriptor, poeta, guionista i cineasta, Pier Paolo Pasolini és un autèntic pou de saviesa i informació. Aquestes van anar des de l’exposició fotogràfica –‘made in’ Cinema Zero-, d’obres dels difunts Gideon Bachmann i Deborah Beer, titolada Inaferrabile, lo sguardo di Pier Paolo Pasolini (Esquiu: l’esguard de Pier Paolo Pasolini) fins a les intervencions de Rosario Mangiameli, Fernando Gioviale, María Lombardo, Mario Sesti, Graziela Chiarcossi, Francesco Coniglione, Maria Antonietta Spadaro, Philippe Antonello, etc., sota l’atenta mirada del coordinador Mario Patané.
Intervencions que informaven de la trajectòria i les inquietuds de Pier Paolo Pasolini, en les lletres, les imatges i les llengües. Nascut en la regió de Friuli, Pasolini va viure a Roma, va morir assassinat en la platja d’aquesta ciutat i va viatjar en diverses ocasions a Àfrica. En cinema, després d’haver col·laborat com a guionista, va debutar el 1961 amb la singular Accatone; el 1962 ens va regalar Mamma Roma; també, episodis com La ricota, protagonitzat per Orson Welles i objecte de greus denúncies, La rabia (editat com a llargmetratge en 2008), Che cosa sono le nuvole, La tierra vista desde la luna, etc., i llarg-metratges com Il vangelo secondo Matteo (1964, estrenat a Espanya, doblat!, puntualment i amb l’afegitó de San Mateo), Pajarracos y pajaritos (1966), Edipo rey (1967), Teorema (1968), Porcile/Pocilga (1969), Medea (1969), Apuntes para una Orestiada africana (1970), la trilogia de la vida composada per Decamerón (1971), Cuentos de Canterbury (1972), Las mil y una noches (1974), i l’eternament polèmica Salò o los 120 días de Sodoma (1975). Es va parlar de la incompleta Porno-teo-colossal i vam podem vore La voce de Pasolini (2005), de Mario Sesti i Matteo Cerami, amb la veu en off de l’insigne Toni Servillo, un documental imprescindible.
Unes jornades tan breus com suculentes que van posar de relleu la importància d’aquest creador. Es va parlar també de la utopia i es va citar el professor Mariano Maresca, traductor i assagista granadí sobre el qual vam veure un excel·lent documental en la passada edició de Málaga que explicava la seua malaltia. Tot açò i prou més va tindre lloc a Linguaglossa, una població siciliana a pocs quilòmetres de Taormina i Catania. És a dir, prop del volcà Etna.
