Com l’escuma i l’onada, nosaltres. Et mire
al fons dels ulls i em reconec: lava
que habita al cor radiant del volcà.
Contemple com creix un cirerer d’arboç
des del ventre moll de la terra, et respire
tota la llum per omplir-me els rius
de la pell d’espores de joia. Voldria retenir-la,
l’aigua ràpida i preciosa de l’instant,
però el temps on ens banyem és sempre un altre.
Prompte arribarà l’hora encesa de la paraula
i aprendràs a dir-me
mare .
al fons dels ulls i em reconec: lava
que habita al cor radiant del volcà.
Contemple com creix un cirerer d’arboç
des del ventre moll de la terra, et respire
tota la llum per omplir-me els rius
de la pell d’espores de joia. Voldria retenir-la,
l’aigua ràpida i preciosa de l’instant,
però el temps on ens banyem és sempre un altre.
Prompte arribarà l’hora encesa de la paraula
i aprendràs a dir-me
mare .
Christelle Enguix
(poema inèdit)
