Ombres de la monarquia i poques llums

Un dia tant senyalat com el d’avui, no puc deixar de donar la benvinguda als nous ajuntaments i demanar-los una volta més honestedat. Tanmateix, tot i ser important, no pot distraure’ns d’altres temes d’actualitat és la monarquia intentant mostrar-nos una nova cara. És noticia d’aquestos dies que el rei Felip de Borbó ha desposseït del títol de ducat de Palma de Mallorca a la seva germana Cristina i, de rebot, al seu cunyat Urdangarin. A més, el govern Balear ha sol·licitat que siga públic, vuit o deu mesos a l’any, el jardí i palau de Miravent a la ciutat de Palma, això sí «mentrestant no siga ocupat pels reis». Vull pensar que els Borbons ho acceptaran. Segons alguns mitjans d’informació, sembla que aquestes actituds cauen be i acosten la monarquia al poble. Diuen que aquesta actitud és signe que la monarquia està canviant al ritme que ho faran el nostre govern autonòmic i possiblement també el de l’Estat. Dic faran –en futur– perquè fins ara, tant un govern com altre, han estat coents, anacrònics, pèssimament gestionats, i a més farcits d’opacitat i corrupcions. Potser havem entrat en una nova època on els poders fàctics també opten per una actitud ètica, digna i transparent. He d’aclarir que considere poders fàctics aquells que tenen poder sense haver-se sotmès a les urnes.

Aprofitant els nous temps que corren podem fer crítiques de tots aquells comportaments que entrebanquen la transparència i, com a conseqüència, la democràcia. En un estat de dret cal denunciar la desigualtat social que hi ha entre les institucions i el poble i també entre uns ciutadans i altres. Si més no, perquè sens cap dubte això ajuda a millorar la democràcia i la convivència.

En el cas concret de la monarquia, si fórem una societat normalitzada havia d’haver-se fet una consulta al poble perquè triara entre monarquia o república. Cal tindre ben present que hi va haver una república que fou proclamada democràticament i enderrocada violentament per les armes. Per tant, hem sembla totalment legítim que hi haja molta gent que considerem aquell referèndum de la reforma política com un volantí de circ. Dit açò, si hem de conviure amb una monarquia, ha d’assumir que bona part de la societat vol que tinga un comportament ètic davant del poble, i no valen aquelles actituds de «ho sent, no tornaré a fer-ho». Haguera tingut sentit aquelles disculpes si a continuació haguera dimitit o, almenys, abdicat.

Però no solament això, la monarquia, com qualsevol institució de l’Estat, ha de ser com a mínim transparent, ha d’obrir-se al poble dient el patrimoni que té i com l’ha aconseguit. L’únic que sabem de la fortuna del rei pare, Joan Carles, ho ha publicat The New York Times, dient que té una fortuna aproximada de 1.700 milions d’euros, dels quals una tercera part són en diners d’anar al cine i les altres dos en bens familiars. Així mateix, el professor Herman Matthijs, de la Universitat de Brucel·les, especialista en patrimonis de monarquies europees, la xifra en 1.600 milions d’euros. El New York Times, prestigiós diari a nivell mundial, també assegura que Joan Carles quan va accedir al tron d’Espanya no tenia pràcticament res. Si fora un personatge privat no hi haurien tants motius per exigir-ho, però, essent un càrrec públic i a més hi ha voluntat de servir al poble, hem de saber com s’ha fet ric i com es gasta els diners que ixen de les nostres butxaques.

Però no solament això, com molt be diu el senador basc Iñaqui Anasagasti, en anar a Marroc Felip VI, ha de tindre suficient sensibilitat per preocupar-se dels saharauís que estan passant-ho molt malament i alguna cosa a veure d’aquesta situació té l’Estat espanyol. No solament això, en el recent viatge a França el rei Felip de Borbó, no va ser el suficientment discret i va osar visitar ostentosament l’emblemàtica seu del PNB a Paris en l’Avinguda Marceau. Un edifici que està sotmès a litigi pel polèmic títol de propietat. Aquesta finca fou en temps de llibertat republicana comprat pel Partit Nacionalista Basc, i en acabar la Guerra Civil fou confiscada pel govern militar espanyol.

Anasagasti va avisar al ministre Margallo perquè el rei anés alerta i no donara una passa en fals, així i tot no van fer gens ni miqueta de cas. No m’estranya que el senador basc haja dit que Felip VI és un «xulo maleducat», a més de lamentar que ningú fera una xiulada con la que feren en la final d’aquell partit de futbol. Se suposa que els Borbons s’han format a les millors universitats, però tot indica que almenys en història són desmanotats. No saben gens d’aquella història que els toca de prop, i a més, s’envolten d’assessors poc assenyats que no els indiquen en cada moment el que és coherent fer. Una monarquia moderna, com volen ser, «campexana» com diuen altres, ha de manifestar gestos assenyats, diplomàtics per apropar-se a la gent; a tota la gent. Està pendent que els Borbons vinguen a València i es disculpen públicament de l’error que va cometre Felip V reprimint el poble valencià i anul·lant el Furs. I el més greu és, que ho feu quan havia guanyat la guerra, quan ja estava l’exèrcit austriacista sotmès i desarmat. Us recorda alguna cosa? Per molts centenars d’anys més que passen, el poble valencià mai no ho podrà oblidar.

Són moltes més ombres que té aquesta monarquia i esperem veure un clar i visible canvi, a més d’una voluntat manifesta d’obrir-nos les portes, no sols de Miravent, també el que hi ha a dins de la caixa forta i com ha arribat allí.