Objectiu: desprestigiar l’esquerra

A finals del passat hivern, des que les enquestes anunciaven el final del bipartidisme i que anaven a acabar-se les majories absolutes d’un sol partit, no s’ha fet més que jugar brut intentant desprestigiar les formacions emergents. Fou més descarat, quan desprès del 24M han entrat en força a les institucions i s’albira un nou estil de governar. Un estil que podria acabar amb les mentides i apropar les institucions públiques al poble. Està clar que la dreta veu que poden estirar de la manta i intenta desprestigiar les noves formacions. Mai no consentirà que es denuncien les malifetes i el despotisme de més de vint anys. No volen admetre més espais de llibertat, ni que els més pobres i desgraciats posen fre al neoliberalisme deshumanitzat. És ara quan s’ha demostrat –si no era prou evident– la complicitat del PP amb el poder fàctic, un poder que està al servici d’arbitrarietats, del ‘xoriceo’ i la mentida. És ara, als pocs dies de prendre possessió, quan han reaccionat d’una manera sofisticada furgant en el passat dels nous polítics allò que ells creuen que són draps bruts. S’empenyen en desprestigiar la nova situació, volen demostrar, sense aconseguir-ho, que no hi ha un sistema millor que el d’ells i s’afanyen en buscar qualsevol taca dels nous líders. Mira qui parla!

Crec que els nouvinguts a les institucions tindran suficient seny per no fer cas a denuncies inconsistents. Cal tirar endavant analitzant cada provocació, convençuts –en principi– que van amb males intencions. Una de les coses que sembla van a insistir és l’actitud i manifestacions ideològiques de la joventut d’altre temps participant en accions en defensa de llibertats. Tanmateix, no crec que allò fóra, cap, un delicte.

Crec que la dreta coenta i rància, té un concepte diferent del que és un delicte i es posa al mateix nivell del dictador, general Franco, quan a partir de 1939 apallissava, empresonava i afusellava per ‘delictes’ d’haver estat afiliat a un sindicat, un partit polític, o haver ostentat un càrrec en una institució republicana. Cal diferenciar el que és un delicte d’allò que entenen els fonamentalismes religiosos o polítics.

Potser açò no té res a veure en el que estem dient, o tal volta sí. Sí que està ben clar quina és la vostra intenció: llevar legitimitat a les persones que han concorregut a les urnes per haver lluitat anteriorment per la llibertat. A més, mai no haveu respectat els resultats de les urnes i es resistiu a admetre el llenguatge de les urnes. Haveu retret el cas concret d’aquella manifestació pacífica a la capella de la Universitat Complutense de Madrid que no hi havia altra intenció que reivindicar una societat laica i plural, a més d’una ferma actitud de traure de les institucions públiques qualsevol signe religiós. En aquest cas vull autoinculpar-me d’aquella acció perquè també jo ho haguera fet; i a més, no hi hagué cap agressió a imatges religioses ni mobiliari. Em reafirme que el lloc de la capella no és aquell, ni cap altre que siga annex a una institució pública. No tinc cap dubte que estem davant d’un costum cultural confessional catòlic que intenta sobreviure en contra de la lletra i esperit de la Constitució.

També pense que tots aquells que poden ser afectats per la llei ‘mordaça’, en aquesta nova situació més democràtica, hauran de ser amnistiats. A més, tot allò que amb la mencionada cultura confessional catòlica semblava ser irreverent, potser en aquesta nova etapa –més laica i tolerant– no ho siga tant; i per descomptat molt menys delicte. L’autèntica democràcia i sentit comú, no pot considerar delicte les opcions polítiques ni religioses.

Encara són arguments més pobres i sense cap consistència, aquells que denuncien Joan Ribó per muntar en bicicleta sense casc al cap. No hi ha dubte que això és una clara intenció de desgastar els recents governs; i el que fan és, a més del ridícul, tocar el violó.

Al contrari, els delictes de corrupció generalitzada i robatoris sempre seran delictes reprovables i sotmesos a la reparació de danys i, principalment, a tornar al poble el que han furtat.

De qualsevol manera és molt lamentable que encara hi haja gent que amb la seua actitud demostra estar d’acord amb les corrupcions i en robatoris a les caixes públiques i al balafiament de diners públics; sense contar a més, que era un govern que s’ha carregat la societat del benestar. Mai no podrem donar suport a una ideologia que no es priva en usar un llenguatge anacrònic com ‘profanació d’un lloc sagrat’ o que ‘estem pagant un sou a Rita Maestre amb els diners de tots els espanyols’. Sense cap dubte em sembla ser molt més greu el fet de pagar milions d’euros a l’Església de fons públics. Perquè cal tenir ben present que no tots els ciutadans són catòlics.

Hem sap molt greu, però amb el tarannà d’aquestes persones tan poc democràtiques, mala processó farem.