Francesc Gisbert: Vosaltres deveu ser un dels grups valencians més joves. De què vos coneixeu? Com va nàixer la idea de tocar junts?
Allioli: Dos dels components del grup van coincidir en una de les sèries del concert Festiniu (2014), van establir una bona amistat i vam anar coneixent els amics d’un i els amics d’altre. Érem músics i amb ganes de passar-ho bé. Tots escoltàvem música amb missatge i teníem els nostres referents. Vam començar a quedar i tocar com un grup i a poc a poc vam anar creixent.
Allioli: Ara mateix, tots els components adquirim coneiximents musicals, ja bé en una escola de música o en un conservatori, cal remarcar que molts toquem en alguna banda i sabem tocar més d’un instrument.
Francesc Gisbert: Què pensa la família de la votra afició? Els sembla bé? Els espanta?
Allioli: Notem que tenim un gran recolzament per part de la família, ja que s’entreguen pel grup i ens ajuden moltíssim amb el transport. Sabem que ells també disfruten amb la nostra música, però ens deixen ben clar que els estudis són el primer.
Francesc Gisbert: Quins són els vostres grups de música preferits, en valencià i en altres llengües?
Allioli: Ens hem criat amb una bona música, combativa i nostra. Obrint pas, La gossa sorda, Auxili, Aspencat… són grans grups que hem tingut i tenim com a referents, a part de grups menys coneguts i del voltant com Burumballa o Tarannà que ens han donat inspiració i consell musical. Respecte als grups en altres llengües, Allioli no deixa d’escoltar música amb missatge i del estil ska, rock o reagge, La Raíz, Red Hot Chili Pepers, Irié Revolté…
Allioli: No tenim un estil molt definit, es podria dir que toquem reagge, pop o amb alguns temes, ska. Toquem moltes versions, de grups referents, però amb el que realment disfrutem és amb les nostres cançons, aquelles que composem o creem. “Enyore”, “Sentiments de paper”…
Francesc Gisbert: La comarca del Comtat és una de les més fèrtils en grups de música en valencià. Teniu relació amb algun altre grup?
Allioli: Com bé hem dit abans tenim una bona amistat amb Burumballa i Tarannà, encara que als concerts també hem anat coneixent altres grups, Sva-Ters, EldeMuro, Arreu…
Allioli: És la llengua en què sempre hem parlat. Pensem que és una llengua que cada dia es va perdent i ens mola moltíssim vore tant de grup, associació, escola, etc. que fa tot el possible per a que la continuem parlant i cantant, volem sumar-nos a tot açò. Allioli estima aquesta llengua.
Allioli: La veritat, hem fet més concerts del que esperàvem, hem dut la nostra música a Muro, Cocentaina, Alqueria, Olleria, i amb l’ajuda de “Com Sona l’Eso”, a València.
(Escola Valenciana)
