La Mostra Viva de València ha desenvolupat el seu quart encontre −definit pel seu president d’honor, Vicent Garcés, com el de la “transició”− sota el signe d’un nou Govern, millor dotació econòmica −molt per baix de la necessària− i la consolidació de socis i patrocinadors, com és el cas del Vicerrectorat de Cultura i Igualtat de la Universitat de València. Mostra Viva, que només en aparença funciona com un festival, és un moviment que reivindica la mediterraneïtat de les corrents cíviques i s’oposa a la decisió unilateral de la batlessa Rita Barberá i de l’anterior consistori d’acabar d’un colp i d’un dia per a un altre amb la Fundació Municipal de Cinema i amb més de trenta anys de patrimoni d’una Mostra de cine mediterrani, en el seu moment arropada per la Trobada de Música i per l’Encontre d’escriptors. Evidentment, vint anys d’obsessions del govern municipal no havien sigut prou per a liquidar-la.

Per això, l’Encontre de Mostra Viva, aquest any del 7 al 16 d’octubre, els dos inclosos, va proposar molt bon cinema i excel·lent música, alhora que exposicions, circ, narratives, teatre, debats, tallers educatius per a xiquets… i xicotetes escapades gastronòmiques i paisatgístiques de la mà de l’Agència Valenciana de Turisme.

El cinema ha portat una completa retrospectiva –per primera vegada a Espanya− de l’únic cineasta siri que va aconseguir distribució comercial en sales espanyoles: Ossama Mohammed, qui va acudir personalment els primers dies de l’encontre i la veu del qual, en el Palau de la Música, en els cinemes Aragó, en la Nau, etc., va sonar suficientment clara i reivindicativa.

També hi va haver temps per a recordar cineastes realment desapareguts, com els valencians Enric Navarro, Manolo Calvo i Paco Gisbert o l’italià Ettore Scola; per a la presentació de films inèdits o molt poc coneguts a València, com Tras Nazarín, de Javier Espada; Basilio Martín Patino: la décima carta, de Virginia García del Pino; La extraña elección, de Carmen Comadrán; L’últim ball de Carmen Amaya, de Judith Colell, i per a fer una ullada al musical mediterrani −amb films de Betriu, Alari, Akin, Gatliff, Más Trellles, Andreu i Molés, Labaki− i a les realitats sahrauí, kurda i palestina amb una selecció del cinema àrab actual, dos cicles sobre la dona i cinema, tres finalistes dels premis Lux del Parlament Europeu (Un día perfecto, Mustang, La ley del mercado), un cicle Valencia film location amb la col·laboració de la filmoteca de l’IVAC, curtmetratges i produccions del recent cinema valencià (amb la col·laboració de l’SGAE), etc.

Comparteix

Icona de pantalla completa