Mília

S’ignora el moment en què l’exactitud i la precisió van deixar de ser mania a Mília, i es convertiren en dogma de fe. Allí els milfulls tenen mil fulls, i els centpeus, cent peus. Tot són angles rectes i circumferències perfectes, i quan tens una cita a les 12.30, és impensable arribar a les 12.31. De fet, segons després de l’hora prevista, la primera persona ja haurà marxat visiblement molesta i ofesa.

Tenen una especial fixació en el menjar, que reparteixen de manera equitativa, fins al punt de comptar el nombre de pèsols o de granets d’arròs que li toca a cada comensal. Han desenvolupat un sisè sentit, a base de pràctica, i acostumen a encertar el càlcul de les unitats que caben a cada cullerada; clavar-ho a primer cop d’ull és una de les virtuts més valorades, i mereix un aplaudiment. Cal tenir-ho en compte quan es va a un restaurant, o et conviden a casa.

Tot plegat resulta una mica obsessiu i desesperant per als visitants, almenys els primers dies, però després s’hi habituen i, en tornar a casa, veuen estrany quedar de forma imprecisa a quarts de nou, o menjar qualsevol cosa per sopar.

La improvisació es considera una actitud pròpia de bàrbars o d‘estrangers; no els ho tingueu en compte i apiadeu-vos-en. O no, perquè gaudeixen d’un servei de rodalies amb una puntualitat envejable.