Quan hem tornat a casa, hem repassat les tres cartes que vam escriure fa temps amb paraules justes i mesurades, sense afectacions ni amaneraments. Una adreçada al director del banc, una altra al president i la tercera al papa Francisco. De cap de les tres no n’hem rebut resposta.
En acabar, Joana s’ha preparat el bany, s’ha maquillat i s’ha posat un vestit de flors: estava guapíssima. Jo m’he afaitat acuradament i m’he pentinat. I és que avui hem amanit un sopar especial i, a les postres, hem brindat amb cava per la nostra felicitat. Després, hem anat a la saleta per veure la pel·lícula Casablanca. Des que l’estrenaren és una de les nostres preferides. Ens recorda els llocs on mai no ens vam creure eterns, però vam tenir la sensació de ser-ho; aquells que no sabem ben bé perquè resten guardats per fer-li pessigolles a la memòria.
I encara que avui no importava massa, com cada nit, Joana i jo hem fet la ronda per casa, abans de gitar-nos. Hem rodat el pany i passat el forrellat, hem baixat les persianes perquè no entrara gens de llum, i hem comprovat el tancament de les finestres: no volíem que s’escolara ni un bri d’aire.
Amb la ronda acabada, ens hem despullat i ens hem posat el pijama. Asseguts al llit, hem remembrat amb satisfacció aquella vesprada lluminosa i freda de desembre en què ens vam conèixer a casa Jordi; i el dia de la nostra boda, i el del naixement del nostre fill, i el viatge a París, i… Desitjàvem sentir bategar el cor amb força i constatar una vegada més que ens agrada viure, però odiem en què s’ha convertit el món.
Tot això i moltes carícies més, amb paraules abrandades d’estima, les hem recordades recolzats sobre el capçal del llit. I, finalment, abans de dormir —ella de costat i d’esquena i jo acoblat, abraçant-la—, hem obert al màxim la clau de pas del gas, ens hem pres els somnífers i, mentre arribava la son dolça, ens hem complagut imaginant que demà de matí, quan entre la policia i el director del banc per acomplir el desnonament sentenciat, tombaran la porta, obriran els interruptors dels llums i saltarem tots pels aires com una carcassa.
Rafa Gomar
