La circumstància es va ajuntar amb la casualitat
i d’aquesta trobada i en el precís moment,
sense que ningú ho hagués pronosticat,
sense que el rellotge programara aquell segon inesperat,
va aparèixer una nota.
Després una altra i una altra,
fins a crear-se una frase completa musical, inusual.
Aquells sons anotats en cadascuna
de les cal·ligrafies dels quatre instruments,
esclataren en l’ambient que dormia abandonat
sota uns ritmes ja obsolets, ignorats!
D’aquesta manera
els dits d’aquells quatre joves
elevaren la música a l’altar de la sorpresa.
Havia nascut una nova manera de bescanviar
fantasia per música.
El mag de la clàssica ho havia condimentat,
el de la sentida sensibilitat.
“Aquells cinc varen travessar el vel que intueix la glòria”.
Carles Enguix i Borràs
