Fins que no va acabar la Segona Guerra Mundial i el nazisme va quedar vençut per les democràcies aliades, i a més, jutjat a Nuremberg, no vam saber la dimensió de la massacre de jueus que s’havia fet. Sense oblidar la traca final del tio Sam llançant les bombes a Hiroshima i Nagasaki, que també cal considerar sense pal·liatius crims de la humanitat.
Fou l’extermini de jueus un autèntic holocaust i així ho ha reconegut la Història, fins i tot després d’haver passat l’eufòria de la victòria. Obvie el corrent victimisme de la cultura occidental, o juevocristiana, de ser una comunitat castigada a estar dispersa per tot el món i condemnada a negar-li la terra que algú li va prometre. Potser després de la Guerra i del genocidi nazi, el món ric occidental guanyador estava més predisposat a fer-los un lloc a les seves colònies, o zones d’influència, perquè els pobres jueus establiren definitivament un estat sobirà propi. També obvie els ‘possibles’ drets bíblics que tenia el poble d’Israel en Palestina.
La cosa en principi pintava bé, però alguna cosa no es va fer com calia perquè va haver-hi una reacció dels pobles islàmics veïns –no sé per què– i entraren en guerra contra Israel. Després, el 1948 arribaren a una pau concertada per organismes internacionals que concedia a Israel tots els territoris que havia ocupat durant la guerra. Però no es va quedar ací la cosa; des d’aleshores el poble hebreu ha anat fent-se més lloc i ampliant el seu territori en detriment del palestí, com pot comprovar-se en el mapa adjunt. Actualment han deixat el poble palestí sense quasi espai, dispers i ple de fronteres per poder-se moure en la seva pròpia casa. Alguna cosa ha fallat en el repartiment i condicions, perquè els palestins es van sentir enganyats i van recórrer al terrorisme com a defensa. Mai defensaré el terrorisme com una manera de fer política, però caldrà admetre que quasi sempre la violència terrorista es conseqüència d’injustícies i abusos de poder.
Independentment dels drets que puguen tindre uns i altres, el que finalment val ara i ací és la massacre que està patint actualment el poble palestí sense altre raonament intel·ligible que no siga el domini econòmic que té Israel. Finalment, sempre anem a parar al mateix lloc: Palestina són els pobres, Israel els rics; i encara que alguns s’enteste en defensar la tesi que els diners i l’ètica són compatibles, la crua realitat és que els que més recursos econòmics tenen fan claudicar els altres. I no ho fan amb raonaments objectivament ètics, sinó per la força –en aquest cas– dels míssils.
Hitler no tenia cap raonament ètic per exterminar la gran quantitat de jueus, solament tenia els aparells de terror nazis: la Gestapo i les SS. Salvant el temps i la distància, personalment no veig gran diferència entre els míssils jueus d’ara i els aparells nazis dels anys quaranta. Amb la particularitat greu que els míssils assassins actuals que llancen contra territoris palestins sembla que tenen el vistiplau de bona part del poder internacional.
És de veres que poden haver-hi diferències culturals de les dues comunitats palestines, però ens enganyen els que justifiquen que això és la causa de l’enfrontament bèl·lic. La vertadera causa és el poder hegemònic que vol tindre una cultura sobre altra, sobrevalorant una en detriment de l’altra; i a tot açò encoratjat –sens dubte– pel negoci de la indústria armamentística.
Per si açò fóra poc, tenim la desigualtat de víctimes del conflicte que demostra quins són els poderosos. A hores d’ara, en les poques setmanes que duren les hostilitats, la comunitat palestina ha tingut prop de 2.000 baixes, quasi tots personal civil i gran part infants. Mentre que les baixes d’Israel no arriben a 100, dels quals solament hi ha 5 civils.
Es confirma en aquest conflicte una certa paranoia detectant exageradament terroristes per tot arreu, mentrestant fan la vista grossa al terrorisme d’estat que utilitza el poder. Cal admetre que quan hi han injustícies i discriminacions hi ha el risc d’aparèixer grups terroristes. Podríem arribar a dir que el terrorisme palestí és la veu de la impotència, mentre que el terrorisme d’estat israelià és la veu de la prepotència i d’abús de poder.
El fanatisme jueu arriba tan lluny, que hi ha polítics que demanen matar totes les mares dels terroristes palestins; com és el cas de la diputada Ayelet Shaked.
Cal dir al Govern d’Israel que deixe de massacrar el poble palestí. Cal dir al Govern dels EUA que deixe de donar-li suport moral i econòmic; cal dir als governs europeus, entre ells el d’Espanya i els autonòmics, que el seu silenci i la venda d’armes que fan a Israel els entenem com a actes d’insensibles col·laboradors.
Finalment encoratjar totes les entitats i associacions valencianes a condemnar públicament l’actitud d’Israel, almenys, el mateix que tothom va condemnar l’actitud de Hitler en l’extermini de jueus. Que no hi haja cap entitat cultural o esportiva, ajuntaments, sindicats, jubilats, etc. que no diga a Israel prou de matances d’infants, persones grans i altra població civil innocent. Que resolguen les diferències de manera civilitzada i en el major respecte a tots, especialment als més desvalguts i febles.
