A un Manises ignorat,
ma trentena al coll, un dia,
pel Llatí il·lusionat,
a llatinitzar venia.
Ales de l’Aeroport,
riu Túria, cançó blava,
i entremig la blanca sort
d’un niu tou que m’esperava.
Nines i nins manisers,
declina qui te declina…
I amb tals gimnàstics quefers
dictar una frase llatina.
Fresques oposicions…
Frescal destí, llar novella…
Fresquívoles les lliçons…
Tasca frescorosa aquella…
Tres anys allà vaig passar
com a docent i persona.
De Manisses vull membrar,
més que el treball, la corona.
Bernat Cifre Forteza
Març, 2016
Membre de l’AELC
