És famosa la relació especial de Lítera amb els llibres, i la tradició que van escampar, que afirma que els visitants que regalin llibres a les seves biblioteques viuran emocions singulars, ha convertit el país en un temple de lectura. Tot començà fa una parell de segles, quan enmig d’una cruenta crisi econòmica, un ministre apostà por portar un llibre a cadascun dels barris i pobles, per petit que fos. La gesta ha passat a la història; no el nom del protagonista per exprés desig seu, que va voler que els literans centressin l’atenció en els llibres. El pressupost de la iniciativa fou forçosament reduït, la gent patia per a aconseguir aliments bàsics, i la qualitat de l’edició se’n va ressentir, fins al punt que, poques dècades després, la tinta de tantes pàgines es tornà invisible, amb el perill de conduir la idea inicial a l’oblit. No mancà gent espavilada que assegurà tenir el poder d’interpretar-los, a la seva manera, i afirmava, posant els ulls en blanc, que els llibres anunciaven grans calamitats o bons auguris, en funció del bon humor del moment, o de la propina. Un nou ministre tingué la idea de crear la tradició que hem comentat a l’inici, i aquest cop sí va voler que el seu nom passés a la història, vista la mala experiència anterior i la seva elevada vanitat, i ara es troba encapçalant bilioteques, teatres, carrers i places d’arreu del país, que nosaltres obviarem, perquè volem que centreu l’atenció en els llibres.
