Va tancar les Metamorfosis i es va conjurar perquè mai no li passara com a
Ícar. L’excés de passió no el menaria a ell cap al sol per a ésser fos. De cap
de les maneres. Prengué la ferma decisió de bandejar tots els sentiments i
tornar-se impassible a tot. Dia a dia i lluna a lluna anava avançant en el seu
propòsit. La fredor anava desplaçant els sentiments. El cor esdevenia un
hivern polar, i el fetge… i el cervell… i el cos… i els ulls… i un dia, a les
dotze de la vida d’aquell estiu abrasador, es fongué. L’home de gel perí
davant del sol.
Francesc Mompó, març de 2016
Ícar. L’excés de passió no el menaria a ell cap al sol per a ésser fos. De cap
de les maneres. Prengué la ferma decisió de bandejar tots els sentiments i
tornar-se impassible a tot. Dia a dia i lluna a lluna anava avançant en el seu
propòsit. La fredor anava desplaçant els sentiments. El cor esdevenia un
hivern polar, i el fetge… i el cervell… i el cos… i els ulls… i un dia, a les
dotze de la vida d’aquell estiu abrasador, es fongué. L’home de gel perí
davant del sol.
Francesc Mompó, març de 2016
