Un dia van picar a la porta de casa. En obrir, no vaig veure ningú fins que vaig sentir una veu aguda. Era un gat ros que em demanava d’entrar al pati per refregar-se a l’estora. Com que visc sol, em va fer gràcia i el vaig deixar passar per gaudir d’una estona de companyia. El gat a l’estora i jo a l’hamaca vam xerrar de diversos temes, especialment de murmuris i tafaneries del veïnat. Ell en sabia un munt, les havia sentit en una vida feta de caminar per teulades i balcons. Vam acordar que em visitaria cada dia. Anaven passant els mesos i jo anava observant petits canvis en l’animal fins que una tarda em vaig trobar tot refregant-me amb delit a l’estora mentre que el gat, assegut a l’hamaca, xarrupava un refresc amb una canya i llegia el meu diari preferit amb les meves ulleres.
Rodolfo del Hoyo
