(Som la trigèsima regió europea amb menys recursos)
Aquests, Fabi, ai dolor!, que veus ara
camps de soledat, erms i pansits
foren abans la València preclara.
De Zaplana el cartaginès,
queden deutes i descosits.
De l’Olivas, ni la Caixa.
De Camps, tenim la Gürtel,
i de Fabra, no sabem encara
si és que serví per a res.
Per terra tot escampat
jau l’honor de nostra història,
i com ens han informat,
tanta festa i tanta eufòria
i presumir de riquesa,
no era gens veritat
i més del 30% del veïnat
viu vorejant la pobresa.
Ens han empenyorat
per més de cents anys i un dia,
i la memòria del passat
de València, qui ho diria,
mireu en què ha quedat:
sols tenim les hipoteques
i les butxaques mig seques,
sols això ens han deixat.
Tenim dret i exigim
una neteja general
del carrer fins al corral,
pel que hem patit i patim.
Que torne per fi la moral
i que per fi es faça net
i que tornen el dineral
que han malversat i sostret.
Però tot put a socarrim
i no tornaran ni un gallet!
