El passat dijous 20 de novembre de 2014 vaig publicar a La Veu ‘Carta oberta a Compromís i Podemos, per Rafa Arnal’, una mena de reflexió personal que va tindre milers de lectors, més que per mi —supose— perquè l’afer s’ho valia. Han passat gairebé dos mesos i les coses van evolucionant i anant al seu lloc. Sembla que Podemos, ja té ben clar que vol presentar candidatura pròpia a la Generalitat i vol mesurar les seues forces al PV. Políticament ho entenc, ells volen crear el seu partit, estan en el dret, i… Què hi farem? És el de sempre, per tant, Compromís i EUPV-IU, de grat o per força, faran el mateix, ja que es veuen obligats a “mesurar forces” i després veurem què passa. Excepte Compromís, que és una organització estrictament valenciana, Podemos i EUPV-IU, formen part d’estructures estatals que poden condicionar la seua política d’aliances en funció de… i a d’això s’atendran, sols ens queda desitjar-los sort i bona barca perquè, ens hem de trobar amb ells, d’una o altra manera, al bell mig de la travessia.
La conseqüència més immediata és que eixa possible coalició Compromís-Podemos-EUPV-IU de ben segur podria ser la més votada i amb capacitat per assolir la Presidència de la Generalitat, i pel contrari, cadascú pel seu compte, trauran el que trauran i… esperem que siguen capaços de configurar un pacte posterior de govern amb el PSOE… Ja sabeu com es fan aquest pactes. Els números són els números.
És trist i fa ràbia, els partits condicionen les esperances cíviques, però és així. Per això mateix mai he tingut un càrrec públic de polític: jo no sóc un polític, sóc un home polititzat —però no toca avui parlar d’això ja que ens podria eixir l’estrelot en l’intent d’explicació.
Als peperos ja els hi va bé aquesta atomització del vot de l’esquerra, això apaivagarà visualment la seua desfeta electoral —que serà d’arromangat un camal— però així i tot poden ser la “primera” força electoral —i s’afanyaran a dir que han guanyat les eleccions— o potser la segona, que tant li fa i esperaran remotament, un pacte de “centro” amb el PSOE i Ciutadans (compte amb els C’s de l’Albert Rivera que es configuren com a relleu a mig terme d’un PP en davallada. Estos són la nova dreta emergent, “moderna” i sense complexes, i una altra cosa: al nostre PV, crec que es mengen a la UPiD), vull dir amb tot açò que el PSOE es convertirà, segurament, amb el partit que decidirà qui i com mana en la generalitat a partir del proper maig.
Doncs bé, ara ja es tracta de amb qui i com, i trobe generosa, intel·ligent, compromesa, honesta i positiva, l’oferta d’integració d’ERPV en la Coalició “Compromís”, això es fer i assumir la política possible i necessària, Compromís té al seu davant un gran desafiament per la seua consolidació i l’aportació dels militants d’ERPV seran ben importants per aquest afer, molt més importants, que la corrua d’improperis, insults, desqualificacions… que llançaran des de cercles de les diverses cavernes casolanes.
Ni cas, benvolguts amics Morera, Cerdà, companyes i companys, no cal que ningú se la torque amb un paperet, no fa cap falta perquè és el moment de la veritat i, com en la pilota, cal pegar-li tal com ve, d’esquerra, dreta, bragueta o manró, allò més important és guanyar el joc i la partida encara està en l’aire i fins al darrer quinze, tot és partida. Entesos?
