Per a trencar l’ensopida rutina política a què assistim atònits darrerament, resulta que els nostres presidents valencià i català s’han reunit al cap i casal i han firmat una sèrie de compromisos destinats a iniciar per fi l’època de desgel i a emprendre un camí conjunt en diverses matèries, com el turisme, les infraestructures i la reciprocitat entre les televisions valenciana i catalana.
Benvinguda siga la notícia si servix per a col·laborar entre les dos administracions.
No entraré a analitzar un per un tots els acords a què han arribat, tan sols vull incidir en un, del qual crec que s’hauria d’haver enfocat d’una altra manera.
Si hi ha un tros del territori valencià que més ha patit tota esta època de guerra freda entre les dos generalitats, eixe és sens dubte el Maestrat.
La concepció de vertebració del territori que han tingut els diferents governs democràtics al País Valencià ha sigut senzilla: centralitzar i centrifugar cap a les capitals de província. Totes les infraestructures han anat orientades a reforçar el centralisme. D’això en podem donar compte nombroses zones del País (l’Alcoià, les comarques centrals, les Marines, els Ports i el Maestrat). Tota esta planificació ha sigut un llast per a qualsevol intent tímid de reindustrialitzar estes zones. El mal que la guerra freda entre les dos generalitats ha infligit al Maestrat (amb la complicitat d’antany de les elits empresarials) ens ha fet endarrerir com a territori.
Per tant, de vertebració del territori, cap ni una. El Maestrat capritxosament és el nexe d’unió entre Catalunya i el País Valencià. Curiosament som al bell mig. En un país normal, fa temps que s’haguera decidit invertir seriosament en una zona amb un gran potencial i que, per a més inri, és l’eixida del País Valencià cap a Catalunya.
Però ja ho sabem que no som un país normal! El Maestrat i les Terres de l’Ebre, en una planificació territorial estratègica i conjunta entre les dos administracions, constituirien una zona logística de primer nivell pel fet d’ubicar-se a mig camí entre els dos ports més importants del Mediterrani, València i Barcelona.
Dit això, celebrem que el desgel ha arribat, però per favor fem-ho bé. En les notes de premsa que he llegit de la trobada, només he llegit que pel que fa a infraestructures han parlat del corredor mediterrani, i ni un borrall de l’autovia CV-10 o de l’AP-7 o de la N-340, la qual cosa em preocupa, i molt:
– La carretera CV-10, en forma d’autovia, acaba a l’aeroport de Vilanova d’Alcolea. Per tant, hi ha un tall en sec perquè a partir d’ací, o pagues autopista per anar al nord, o vas per la N-340 (hipersaturada) o per la CV-10 continuant per l’interior però com a carretera d’un carril per a cada sentit.
– Sobre l’AP-7 últimament se’n parla que el Ministeri de Foment no renovarà la concessió amb Abertis, amb la qual cosa l’any 2019 la rescatarà l’Estat i finalitzaran així els peatges sagnants amb què ens obsequia l’empresa cada vegada que eixim cap a Catalunya o Europa. Això si no canvia res, que veient com va tot, no seria d’estranyar qualsevol moviment.
– La N-340, parlant ras i curt, és la carretera més mortal i transitada de tot l’Estat. La gent de les Terres de l’Ebre i també al Maestrat, a Vinaròs, s’està mobilitzant moltíssim per a reclamar el desdoblament d’esta carretera, amb plataformes en les xarxes socials. Una reivindicació que ja fa massa temps que hauria d’haver estat atesa.
Puc entendre que estes carreteres són infraestructures de l’Estat, però les dos administracions juntes haurien de fer més pinya per reivindicar-ho, de la mateixa manera que ho fan amb el finançament i el corredor mediterrani.
Si els polítics es pensen que amb la gratuïtat l’any 2019 de l’AP-7 ja s’han acabat tots els mals que tenim, anem apanyats.
El projecte de la CV-10, amb la seua continuació pel Maestrat (Vilanova d’Alcolea-la Jana-el Perelló) és una burla que any rere any es perpetua en els Pressupostos Generals de l’Estat, sense que ningú alce la veu.
La continuació de la CV-10 com a autovia del Maestrat és una obra vital, no només per a vertebrar el Maestrat, sinó per a finalment, vertebrar de sud a nord tot el País Valencià.
El Maestrat necessita una millora de la xarxa de carreteres a nivell intern, per a cohesionar-lo més i millor. El País Valencià necessita tindre com més eixides cap al nord millor, i amb millors condicions que les actuals.
En sis mesos les dos generalitats tornen a tindre reunions bilaterals, qui s’apunta a demanar-ho?
