Grup Matarromera prepara la verema d’aquest any a través de tecnologies de precisió. Avions no tripulats (drones) sobrevolen les seves parcel·les de vinyes i oliveres per tal d’obtenir dades sobre l’evolució de la vegetació segons l’estat fenològic.
L’empresa vitivinícola ve desenvolupant durant els últims anys un sistema integrat de gestió de cultius emprant diferents tècniques i tecnologies de precisió noves com sensors sense fils, imatges satèl·lits o drones. S’endinsa així en la Indústria 4.0, aplicant a la vinya i l’olivar la quarta revolució industrial digitalitzant i coordinant els diferents processos productius. Això permet a l’empresa creuar gran quantitat de dades, aconseguint informacions fins ara inaccessibles, imprescindibles per a la previsió i presa de decisions que determinarà la millora constant de la qualitat dels seus productes.
Gràcies a aquesta tècnica l’equip d’enòlegs rep una informació rellevant per avaluar la qualitat i situació de cada parcel·la i així poder realitzar una verema selectiva per zones. L’agricultura de precisió permet un maneig del cultiu més respectuós reduint biosanitaris, herbicides, plaguicides i aigua el que comporta un important benefici mediambiental.
Matarromera realitza aquest estudi amb la jove empresa de Valladolid Smart Rural i aporta una millora en l’eficiència i rendiment ja que suposa una major precisió pel que fa a temps i distància respecte a tecnologies utilitzades anteriorment sent possible la presa d’imatges en un dia concret en un lloc exacte determinat i amb una gran definició (15 cm / píxel-20 cm / píxel per càmera multiespectral). A més, Matarromera és la primera empresa a utilitzar Lora en vinya i olivera, un sistema de connectivitat sense fils de baix consum que respon a les especificacions que requereix l’Internet de les coses, com ara comunicació bidireccional, mobilitat i geolocalització.
La combinació tecnològica de drones i imatge infraroja i multiespectral permet analitzar el vigor de la vinya i obtenir un mapa de vigor de la vinya determinant l’estat sanitari de les hores, l’activitat clorofíl·lica, el contingut en antocians o el seu estrès hídric. Això aporta indicadors precisos sobre la maduresa i la qualitat del raïm per decidir el moment òptim de verema així com l’estat dels sòls, el moment per a la poda, la necessitat d’adobs i fitosanitaris, la detecció de plagues o possibles danys a la parcel·la… a més, els mapes de productivitat permeten la millor i més ràpida presa de decisions, optimitzar la quantitat i qualitat de les collites, planificar campanyes de recol·lecció i la posada en marxa d’estratègies per automatitzar gestió de vinyes.
El Grup presidit per Carlos Moro aconsegueix, d’aquesta manera, gestionar més eficientment els seus cultius, millorar la qualitat de la matèria primera i, per tant, la qualitat final dels seus productes aconseguint vins i olis d’alta gamma, més ecològics i amb més capacitat antioxidant oferint al consumidor productes més saludables, amb un valor afegit i diferenciador que fa que siguin més competitius en un mercat cada vegada més exigent.
Grup Matarromera va monitoritzar per primera vegada cultius de vinya i olivera a través de la teledetecció via satèl·lit l’any passat arran del projecte AGROECO, un projecte pioner en agricultura de precisió enfocat a vinya i olivera, que va permetre dur a terme un seguiment de l’aplicació d’entrades i bioestimulants a través de tecnologies de georeferenciació com imatges satèl·lits de les parcel·les on es van dur a terme els assajos. En el projecte AGROECO de R + D en Cooperació Nacional, subvencionat per CDTI (Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial), van participar les empreses Obro (pertanyent a Grup Matarromera), AB AZUCARERA IBERIA i COTESA.
Això va permetre a l’empresa vitivinícola desenvolupar un sistema integrat de gestió de cultius de vinya i olivera emprant tècniques de viticultura de precisión.A Arran d’aquest projecte l’empresa vitivinícola va començar a aplicar aquestes tecnologies per controlar com evolucionen els seus cultius al llarg de l’any i detectar i pal·liar amb rapidesa tota possible deficiència de reg o desenvolupament de la planta.
Les imatges satèl·lits van permetre extreure dades rellevants sobre paràmetres agronòmics que determinaven la qualitat de les plantes i del fruit (raïm i oliva), que fonamentalment són els índexs de vegetació calculats per la quantitat, qualitat i desenvolupament de la vegetació, l’índex d’àrea foliar o la simulació del dosser vegetal que marca presència de clorofil·la.
