L’últim cap de setmana de febrer es va celebrar a València la quarta edició de la Mostra Internacional de Cinema Educatiu, la MICE. Aquesta vegada hi havia un poc més de diners, la inauguració i la cloenda tenien lloc al Palau de la Música i la Mostra havia tingut extensions a Madrid, Alacant, Benetússer, l’Eliana i Sagunt i, a més, s’havien projectat més de 150 treballs d’escoles i xiquets.
La presència internacional, amb Japó com a convidat especial, resultava significativa i, sobretot, el reconeixement al director, guionista i productor, José Luis Cuerda, donava peu a un meravellós col·loqui. La MICE assolia una certa majoria d’edat, per més que molts professionals –“pena, penita, pena”- continuen sense donar-se compte dels seus valors. Tallers i projeccions com el llargmetratge tailandès “Buffalo Rider”, l’iranià “La història de la bicicleta de mon pare i jo”, els curts d’animació de Tsuneo Goda i la retrospectiva Yasushi Asai mostraven llur importància. Encara que, al capdavall, el seu esforçat director i organitzador (Josep Arbiol) i l’anomenat José Luis Cuerda coincidien que allò més urgent és que l’escola aculla d’una vegada per sempre l’ensenyament de l’audiovisual. “Mal o bien- després d’assenyalar les males arts dels rectors del franquisme- se enseña a leer y a escribir en la escuela, pero no a descifrar el lenguaje del audiovisual”, deia Cuerda, tot denunciant així les mancances d’una societat que, en comptes d’assumir les seues obligacions, les delega: “La educación tiene que venir de la familia y de su entorno social, la escuela está para instruir”. També el director de la MICE assegurava que el seu festival no tindria necessitat d’existir si l’escola aplicara l’ensenyament del llenguatge audiovisual.
Amb tot, la MICE ha desenvolupat una quarta edició valuosa. La cinquena, l’any que ve, ha d’aprofundir en les reivindicacions o celebrar que l’escola ja ha assumit les seues responsabilitats. L’any passat va vindre Lamberto Bava i enguany, José Luis Cuerda. Confiem que la personalitat triada per a l’any 2017 assistisca exclusivament per la celebració. I queden, això sí, uns catàlegs, uns premis, uns encontres, unes demostracions, uns treballs de voluntariat i uns esforços que també mereixen reconeixement.
