Enguany, la quarta edició del Festival Internacional de Cinema i Arquitectura (FICARQ) s’ha desenvolupat a Santander. L’any passat seguirem la tercera a Oviedo i destacàrem la seua condició de “repte prometedor”. Aquesta edició –en una ciutat com Santander, amb les promeses d’un alcalde que diu estar molt interessat– ha comptat amb una sòlida infraestructura (des d’espais com la Filmoteca o el Col·legi d’arquitectes, per exemple) i tot apunta a la necessitat que el festival referme la seua voluntat de romandre en una localitat i abandone els seus hàbits itinerants (dos primeres edicions a Avilés, una a Oviedo i una altra a Santander). Però, per a això, cal també un pressupost econòmic digne i amb suport de l’Administració. Tant l’arquitectura com el cinema, és a dir, la cultura, demanen una aposta ferma. Els públics, els ciutadans, també han de manifestar-se.
En qualsevol cas, l’oferta –des del dimarts 28 juny fins al dissabte 2 de juliol, inclòs– deixa ben clares les possibilitats i expectatives del festival. Pel que fa a l’arquitectura, va haver conferències i xarrades d’Alfredo Payá, Alejandro Zaera, Richard Levene, John Bell, Biaffra… De cinema, es projectaren clàssics com Aelita, de Protazanov; Metropolis, de Fritz Lang; Things to come, de Cameron Menzies. Una destacada secció oficial –el premi va ser per a La obra del siglo, de Carlos Maria Quintela; una coproducció entre Cuba, Argentina i Suïssa– reunia un grapat d’atractius títols inèdits, o no. La presència en el jurat de destacats cineastes com Lola Salvador, Fernando Colomo i Juan Sebastián Bollaín va permetre que, d’aquests dos últims, es projectaren recents treballs com Isla bonita, del primer, i Dificílisimo, del segon.
