M’he quedat ben nu, ulls humits
sota un sol que no surt ni es pon
enmig del matí d’un malson
que no sé com fer-me sentir meu
per molt que vagi just per mi
i em digui que ja has deixat de patir.
sota un sol que no surt ni es pon
enmig del matí d’un malson
que no sé com fer-me sentir meu
per molt que vagi just per mi
i em digui que ja has deixat de patir.
Però no hi ets i em fa recança
no haver sentit de tu cap audible adéu
abans d’anar- te’n …de cap a Déu?
Per sort, però, crec que vas saber dir hola
a la mort amb cenyit coratge i fe abismal.
La por que te’n sortissis o no,
no va poder vèncer l’amor i el dolor
que et vas callar i portar tot sol.
La por va quedar ben penjada
en l’aire mentre tu te’n lliuraves
deixant-he endur pel misteri d’un vol
que no et volies perdre, ni perdre-t’hi,
buscant-t’he desesperadament a tu mateix.
I ara, la teva anhelada pau d’esperit feliç neix.
Josep Just Sabater
