Juguem a teatre, per M. Carmen Sáez

Nosaltres sabem d’un joc on hom assoleix els petits secrets, les experiències que ens ajuden a plantar cara a la vida amb un tarannà asserenat, equànime. Ens estimem el bell gaudi de bastir l’ensenyament del teatre, una disciplina sempre encoratjadora i reblerta de misteris força inspiradors, a còpia d’alegria, de comprensió envers el proïsme. Els alumnes bescanvien llurs quotidianitats, les capacitats que encara no se n’han començat a entreveure, fins i tot conrearan amistats que perduraran en el temps. Aprendre teatre és encarnar Literatura, fa de les emocions un fet normalitzat, perquè ens són vitals com l’aigua; és descobrir que l’ésser humà és un animal sentimental, per tant ens ajuda a brandar la sensibilitat, a valorar-la, perquè és la nostra manera d’evolucionar com a espècie.

L’aprenentatge del teatre en l’edat infantil és més que recomanable, l’Infant va arrelant així els lligams amb la resta del món, s’avesa a respectar els companys, a escoltar-los, a l’empatia, a col·laborar quan el necessiten, arriba a entendre que el món és plural i que està format per diverses individualitats. El teatre és més que una disciplina educativa, té molt a veure amb la formació i enriquiment de personalitats brillants.

Partim des del no-res, des de l’enlluernadora timidesa copsada en els ulls d’una nena de sis anys que arriba per primera vegada a l’aula, envoltada d’altres xiquets desconeguts, fins i tot vessa alguna llàgrima en veure com se n’allunyen els pares. Però heus ací que la màgia torna a produir-se una i mil vegades, després dels primers exercicis d’escalfament que sempre dibuixen els entremaliats somriures, s’inicia l’aventura, i el grup crea el seu propi món, on tots hi caben, les afinitats guanyen les diferències, els mestres són convidats eventuals en aquest indret on evolucionaran dia a dia sense adonar-se’n.

Per aquesta secció infantil de l’Aula de Teatre han passat diversos professors, des de fa deu anys me n’ocupe jo. Les obres que representem les escric per a ells, amb personatges nascuts de totes les persones que ells poden arribar a ser en un mateix dia. Els he lliurat el millor de mi, els coneixements que potser els poden servir d’ajuda. Hem jugat a escenificar vides irreals, boges, caricaturitzades, allò del res és impossible, però sempre inspirades en la realitat que els envolta. Hem treballat de valent quan calia, però hem sabut gaudir dels moments on la rialla s’estenia com un bàlsam. Totes les obres les estrenem en el magnífic, mític, grandiós, escenari del Teatre Micalet, amb tots els mitjans tècnics i humans que Pilar Almeria, en nom de la companyia de Teatre Micalet, tan generosament posa a la nostra disposició.

Enguany encetarem una vegada més el curs el primer dissabte d’octubre, a les onze del matí, si penseu que aquest espai ple de fascinació, de somnis i fantasia pot servir als vostres fills, néts, nebots, veïns, amics…, qualsevol nen entre sis i tretze anys, només heu de demanar-ne la informació a les oficines de la Societat Coral El Micalet, al carrer Guillem de Castro. De segur que serà el començament d’una bella història sense límits.

M. CARMEN SÁEZ
Professora de l’Aula de Teatre de la Societat Coral El Micalet
AULA DE TEATRE DE LA SOCIETAT CORAL EL MICALET.
SECCIÓ IFANTIL