Per segon any, la població cordovesa d’Iznájar ha estat testimoni d’uns encontres amb el cinema, al “Festival Internacional de cine de Iznájar”, realment significatius. A més de les seues lliçons, els seus cursos de cinema i les seues sessions de discjòquei, Iznájar ha oferit, en aquesta població que es caracteritza pels seus nombrosos espais a l’aire lliure –als quals aquest any s’han sumat les projeccions a la vora del pantà–, una sèrie de sessions de cinema dignes d’atenció. Han passat persones com Lluvia Rojo, Juan Vicente Córdoba, Rosario Pardo, Carlos Iglesias, Borja Crespo, Chema García, Olga de Castro, Eloisa Vargas, Norberto Fuentes, Manuel Llamas, Guillermo Rojas, Javier Muñiz, etc., i s’hi han projectat pel.lícules com Mustang, de Deniz Gamze Ergüven; Dos francos, cuarenta pesetas, de Carlos Iglesias; A cambio de nada, de Daniel Guzmán; El Golem, de Paul Wegener; etc.; així com curtmetratges rodats durant la setmana, etc. A més, Rosario Pardo ha rebut el premi a millor actriu andalusa i, també, s’ha dut a terme un homenatge amb projeccions per al gadità universal Julio Diamante.
Ni Julio Diamante ni Daniel Guzmán hi pugueren acudir, però enviaren sengles missatges per al públic assistent, més nombrós i implicat que en la primera edició. Com va revelar la sessió de cloenda, el festival d’Iznájar va creixent i assentant-se, compta amb una bona resposta popular i, si disposara d’un major pressupost, estaria destinat a ser una cita ineludible. La direcció, treballosa i compartida de Paco Jiménez i Juan Lazas, senzillament prodigiosa.
