Ell, des de la llunyania, ha estat observant la que, amb un únic cop d’ull, ha decidit que serà la seua estimada. Després ha anat apropant-se amb certa galanteria, sense que ella se n’adonés, fins posicionar-se just davant d’ella.
Ella, que anava exhibint-se tranquil·lament pel parc, s’ha espantat una mica en trobar-se de sobte amb ell. No l’esperava, sincerament.
S’han mirat fixament i han quedat paralitzats enfront de tanta bellesa. A poc a poc, i sense adonar-se’n, han encetat una espècie de dansa nerviosa en forma de rodolins. Ara a l’esquerra, ara a la dreta. Canvi de rumb, ara a la dreta, ara a l’esquerra.
Mantenint una distància prudencial, han parat en sec, fins el punt de semblar dues estàtues de pedra. Allí, immòbils, el cor ha començat a bategar cada cop més de pressa. Estan marejats, tot pega voltes al seu voltant.
A poc a poc, recobren la respiració, el ritme cardíac es normalitza. Les mirades, encara fixes, cobren cordura i prenen consciència de l’ací i l’ara en què es troben.
Ell decideix apropar-se a ella, no té vergonya ni por al rebuig. El seu pas és lleuger, inclús pega botets de felicitat.
Ella, segura de si mateixa, espera l’arribada del seu estimat. Sent el pit ple de goig, molt més ample del normal.
Ell està tan a prop d’ella que pot sentir la seua respiració. Ella el té quasi damunt. Un calfred de plaer els recorre pel cos.
És el moment. Ambdós saben que estan fets l’un per a l’altre. Qualsevol pas, ara, serà decisiu. Estan segurs del que estan fent. Tanquen els ulls, apropen els caps i es besen tendrament i lenta.
A poc a poc, se separen.
Obren els ulls. Es miren i s’intuïx en ells un lleu somriure.
Alcen les ales, estiren les plomes, obren els becs i alcen el vol amb un parrupeig suau i enamorat.
