En una butaca estripada
llegia un llibre
que l’abstreia de la realitat.
La tarda curta i fosca
d’un fred diumenge
l’havia deixat corpresa.
Es lliurava a l’abisme
d’una història lírica
que podia haver estat la seva,
intentant esborrar-la
de la memòria d’un passat
amb una copa de vi.
llegia un llibre
que l’abstreia de la realitat.
La tarda curta i fosca
d’un fred diumenge
l’havia deixat corpresa.
Es lliurava a l’abisme
d’una història lírica
que podia haver estat la seva,
intentant esborrar-la
de la memòria d’un passat
amb una copa de vi.
Enriqueta Moix
