Vint-i-un anys no és suficient?
Si em permeteu l’expressió:
Visca la revolució!
El poema ara ets tu,
la teua paraula es capgira
viva, i així esdevé pintura.

Del poeta a l’artista,
del pintor al cantautor…
Bogeria amb números,
en aquest cas en són Vint-i-un.
Crònica d’un temps passat
ballant un Tango al teu País
gaudint d’Una nit a l’Òpera
tot fent Assaig de Càntic
mostrant-nos un Món divertit.

Bon dia Ovidi, bon dia
benvingut de nou a Casa
les teues Vacances efímeres
són per a Toni, senzillament,
un parèntesi breu en el temps.

Miquel Cruz
(Escrit amb motiu de l’exposició itinerant de l’artista alcoià Antoni Miró “L’Ovidi Intemporal”).

Comparteix

Icona de pantalla completa