Ni al més despistat observador li ha passat per alt la gran mentida d’allò que han dit «negociacions» fetes durant la nit del 12 al 13 de juliol a Brussel·les. Permeteu-me que les compare com aquelles situacions que durant el franquisme passava aquell activista durant 72 hores a les comissaries de policia. Era sotmès a un «interrogatori» per la Brigada Político Social sense cap garantia d’imparcialitat. La mateixa imparcialitat i falta de garanties que han tingut els representants grecs durant tota la nit per poder ficar alguna falca de condició. L’han fet declarar culpable, sí o sí. Potser no li han aplicat cigarretes enceses als genitals; potser no li han pegat colps de puny al fetge; potser no li han fet descàrregues elèctriques a les parts més íntimes; ni tampoc li hagen tret la roba i violat. Potser no. Però l’han fet claudicar incondicionalment amb tota la força de l’aparell de l’Europa dels rics, fent-li signar el paper que, esgotat i sense forces, li han posat al davant.
Damunt, no tenen cap vergonya en dir que Alexis Tsipras ha acceptat unes condicions més dolentes que les del ultimàtum humiliant que va llançar Brussel·les a Grècia fent-li convocar un referèndum perquè decidira el poble. No tenen la més mínima noció del que és la dignitat ni l’ètica. No sols han menyspreat el sistema democràtic, a més, ho han fet de manera brutal humiliant i desposseint el primer ministre grec de qualsevol dignitat. Ho han fet amb el mateix poder, força, prepotència i fatxenderia que el nazisme tractava els interns de Mauthausen als anys 40 del segle passat. Seria curiós veure d’ací a cinquanta anys quin tractament donarà la història a l’actual sotmetiment incondicional que ha fet Europa a Grècia.
S’omplien la boca dient que estaven negociant que estaven pendents d’un acord, ¿de quin «acord» o «negociació» parlen si no han acceptat cap de les propostes de Grècia? A més de derrotar Tsipras deixant-lo en pilotes, l’han castigat per haver-se portat malament. Ni tan sols la possibilitat de la quitació d’un 30% del deute, que era molt raonable, han deixat pendent per a més avant. Res. Ha estat una claudicació incondicional. I això ho ha fet Europa, sí, aquella que va exportar la civilització a tot el món.
És un tema interessant per fer un debat públic pels mitjans d’informació independents. Però, principalment, és una bona ocasió perquè els partits d’esquerra emergents prenguen bona nota de quina actitud cal prendre i quines han de ser les estratègies a seguir.
Que no ens enganyen més. No és de veres que Tsipras ha estat derrotat i li han llevat la digitat. Ningú és més digne que aquell que és tractat amb despotisme i força bruta. La brutalitat de la força dels diners pot ser més potent i subtil, però és més perillosa que la força militar. Per això mateix, no pot llevar la dignitat a ningú aquell que ni en té ni la coneix. Si algú ha perdut la dignitat són ells.
El pitjor és que la dignitat no dóna per a menjar.
