–sense oblidar la seua pròpia família- ho saben bé.
Tristos per tan injusta pèrdua ens arriba la picaportada de la mort d’aqueix mestre, actor, escriptor, persona, que era Paco Algora. Una tremenda carrera des de principis dels setanta, sota l’implacable franquisme, en teatre, cinema, televisió… Fa dos mesos, en vespres del festiu valencià de Sant Vicent màrtir, ens va visitar a València. La seua visita, ara, ens fa l’efecte d’un regal més. Una amistat nascuda, com deia en la seua última targeta postal, en el festival d’A Coruña de 1.977, amb La viuda andaluza, de Francesc Betriu, que va ser qui ens va unir, referendada en ocasions com la presentació de la magistral Diario de invierno, de Paco Regueiro.
A Paco el trobàvem, tant en les seues èpoques d’èxit com en les de rebel quasi clandestí -vegem la seua participació en Barrio, el film de Querejeta i Fernando León, o els seus llibres, particularment, la seua obra teatral Jonás en el vientre de la ballena– i sempre -en festivals, com els desapareguts Mostra de València i Peníscola, també en la Mostra de Lleida i en Cinema Jove, i en les seues escapades a València a presentar els seus llibres- trobàvem el temps per a comentar, com ell deia i escrivia, “la necesidad de enterrar en el mar a los talibanes de la cultura”.
Fa un parell de mesos va presentar a València els seus llibres en l’espai de la Llibreria Ramon Llull, ens va fer una xarrada i ens va mostrar una bella peça biogràfica titolada Naviografía, que podeu trobar en YouTube, en l’espai de Payasospital, i va acompanyar les projeccions de Los fieles sirvientes, de Betriu, i de Soldados, d’Ungría, en les sales Octubre CCC i 33rpmClub. I encara va trobar temps per rodar un curtmetratge, Los últimos días de Pompeyo, que vaig escriure per a ell fa uns nou anys.
Entre amics, encara que molts no pogueren o no volgueren venir a trobar-lo, Paco Algora va viure la seua última visita a València amb la seua habitual sorna, amor i laments. En el seu llibre de romanços, A la sombra de las alas, ens va deixar escrits uns versos que resumeixen les seues moltes ensenyances:
“En esta tierra maldita
donde abundan iletrados
de la letra impresa huyen
como si fuese el diablo”
