Els faquirs són els personatges amb més prestigi de Fila. Les seves gestes són imitades en tota mena de trobada social, que acaba clavant-se les forquilles els uns als altres, a diverses parts del cos, en funció de la familiaritat. De petits, als xiquets i xiquetes, al contrari que passa arreu del món, se’ls anima a jugar amb estris afilats, davant la mirada atònita dels visitants, i els pares no s’alteren si de tant en tant s’escapa una mica de sang. Us pot semblar irresponsable, però els Serveis Socials del país mostren dades comparatives d’accidents a la llar, que no difereixen massa de nacions veïnes. El concepte «arma blanca» no existeix a Fila, perquè navalles i ganivets són elements de concòrdia, i ningú no els utilitza per a barallar-se, o amb la intenció de fer mal; això és incomprensible per a la seva forma d’entendre la vida. La seva idea del dolor difereix del nostre; ni tan sols utilitzen la paraula, i parlen de reptes que cal assumir, d’aprenentatges que cal subratllar amb alguna cicatriu de tant en tant. Res no els fa tanta por com la indiferència. Si algun filanenc se us presenta amb un pessic a cada galta, podeu estar satisfets: us consideren dels seus.
![Hermínia [Vídeo]](https://www.diarilaveu.cat/app/uploads/sites/27/2023/02/columnistes-1-26.png)
