Però, amb una simple ullada, es descobreix que Cinema Jove és l’únic festival viu i reconegut. La Mostra de València se la va carregar d’un colp de ploma la finada Rita Barberá, demostrant una vegada més que les glòries i patrimoni eren seues i no pas del conjunt de súbdits. Els altres festivals són anècdotes, i Mostra Viva una assemblea ciutadana disposada a reivindicar la Mediterrània. L’última edició de La Cabina, una altra evidència del vull –dels seus responsables- i no puc -de l’Administració, resulta modèlica respecte a aquest tracte. I això que enguany va guanyar el millor migmetratge projectat, La grúa/ Le gouffre, de Vincent Le Port, que la retrospectiva Inèdits i la secció Amalgama presentaren alguns treballs, poc menys que imprescindibles i, que la iniciativa de premiar el disseny d’un cartell per a una pel·lícula va disposar d’una gran acollida.
Ara que hem acabat de viure la experiència de Gijón, la situació de Cinema Jove la trobem senzillament patètica. Prescindir d’un veterà director -dèsset anys-, passar de les anàlisis mínimes i, sobretot, no haver-se acostat mai a veure les seues estupendes seccions oficials o les seues apassionants retrospectives, converteixen la decisió i l’empaitament en un disbarat fastuós: perquè m’entengueu, ni Rita Barberá ho haguera fet pitjor. I això que s’esforçava.
(FOTOS: Luis Gracia)
