M’he assabentat per internet que organitzen un Festival internacional de literatura breu a la ciutat de València. En desconec el programa. De moment conviden tothom a enviar-hi escrits de tota mena, amb l’únic requisit de la brevetat i amb el premi que seran publicats on line. Confesso que la idea m’agrada, si més no, si m’hi animo, potser em publicaran el primer text de la meva vida, encara que sigui amb un cert regust d’autopublicació. Escric de tant en tant coses per mi, sense pensar en publicacions ni concursos. Òbviament mai no m’he cregut escriptor. És un cap de setmana llarg a Barcelona, podríem aprofitar-ho per conèixer millor València i de retruc treure el nas al Festival. També he de reconèixer que m’ha fet gràcia el nom. Literatura breu, molt bé. Jo sóc incapaç de fer res de gaire llarg. Internacional, fa impacte, li vol conferir categoria i, penses, qui sap qui hi vindrà. Festival, ja em perdonareu, és el que més m’ha xocat. Et transporta a festa gran, a exhibicions, a actuacions, a celebracions. Donarà tan la cosa com el títol sembla oferir? Si és així, jo m’hi veuré molt petitó, desnerit, potser ni m’hi veuré. Si hi envio alguna cosa, això serà l’únic bocinet que hi haurà de mi, potser en algun raconet, allà on ningú no mira. Però la magnificiència ho haurà valgut. Vés a saber si hi aprendré a escriure coses curtetes, que a mi em semblen més fàcils, tal volta perquè em manca imaginació, tot i que ja suposo que fer-ho bé sempre és difícil, sigui llarg o curt. Si hi vaig faré que m’hi acompanyi un amic no gens tímid, capaç d’aconseguir que un assedegat el deixi xerricar primer al porró. Em facilitarà parlar amb algú, apuntar-me a alguna cosa, trencar el gel en situacions poc adobades. Això d’anar a un lloc on no coneixes ningú i amb gent de categoria imposa i et pot fer sentir inferior. És subjectiu, és clar, perquè n’hi hauria que en idèntica situació es menjarien el festival.
M’ho pensaré. Mentrestant escorcollo si tinc res de curtet i mínimament decent. No trobo res. Doncs hi podria enviar això mateix, que és efímer i sense ambicions. Com un pensament caçat al vol. Què et sembla, Manel?
Jaume Villalta Blanch
