Tot seguit, cal valorar aquesta nova edició del festival de Málaga- que per al proper any, la vintena edició, anuncia que s’anomenarà CINE EN ESPANYOL (subratlle que tant espanyol és el castellà, com el gallec, com l’euskera, com el català,…) -al parèixer per tal d’incorporar a la secció oficial alguna producció llatinoamericana- no sols per les pel·lícules –com cada any les hi ha hagut magnífiques, acceptables, fluixes i infumables-sinó, sobretot, per les presències, pels encontres, per les apostes, per la mostra d’un cinema espanyol i llatinoamericà que ofereix passat, present i futur com si es tractara d’un sol temps. Des de Pedro Olea, José Luis Cuerda, José Luis García Sánchez, Juan José Daza, Fernando Méndez-Leite, Emilio Gutiérrez Caba, etc., fins a Nathalie Seseña, Ana Katz, Manolo Hidalgo, Augusto Martínez Torres…, una llista inacabable.
Callback, biznaga al millor llargmetratge i premis al millor actor i millor guió, és un film de Carles Torras, cineasta nascut a Barcelona en 1974 i conegut pels seus tres llargmetratges, el codirigit (amb el lleidatà Ramon Termens) Joves, Trash i Open 24 h. Callback està rodat en anglés i segueix un personatge que es presenta a càstings per a publicitat, es guanya la vida com a transportista i evidencia tenir un mal rotllo mental. L’altre llargmetratge àmpliament reconegut va ser La propera pell, d’Isaki Lacuesta i Isa Campo (premi especial del jurat, premi a la millor direcció, premi a la millor actriu –Emma Suárez-, premi al millor muntatge, premi de la crítica…), una història d’identitat adolescent amb participació d’actors com Sergi López i Bruno Todeschini. A més, Inés París va competir amb la seua divertidíssima comèdia La noche que mi madre mató a mi padre (premi del públic), Silvia Pérez Cruz va guanyar la Biznaga a la millor música per l’atrevida Cerca de tu casa, d’Eduard Cortés, produïda per Bausan/Loris Omedes, Quatretondeta, amb Sergi López, Laia Marull i Pepe Sacristán, va demostrar que el paisatge i els mites de les filaes de moros i cristians tenen un paper important en les tradicions del País Valencià alacantí, encara que el film de Pol Rodríguez evidencia una enorme falta d’estil. A més, vam vore Gernika, de Koldo Serra, Toro, de Kike Maillo, El rey tuerto, de Marc Crehuet, Kóblic, de Sebastián Borensztein, La punta del iceberg, de David Cánovas, junt a les fallides Julie d’Alba González de Molina, Rumbos, de Manuela Burló Moreno i Zoe, d’Ander Duque, i les infumables El futuro ya no es lo que era i Nuestros amantes. No vaig poder veure Acantilados, d’Helena Taberna, presentada fora de concurs i amb un horari poc adequat, però en seccions com Zona Zine, Territorio Latinoamericano i Documentales vaig pillar una bona collita de recomanables títols: Los comensales, de Sergio Villanueva, Esa sensación, de Juan Cavestany, Julián Génisson i Pablo Hernando, La pols, de Llátzer García, les argentines Hijos nuestros, de Juan Fernández Gebauer i Nicolás Suárez, i Mi amiga del parque, d’Ana Katz, i els documentals Lo que vale un peine, de Rosa Salido, Mariano Maresca, de José Sánchez Montes, La dècadence, d’Augusto Martínez Torres, El hombre nuevo , d’Aldo Garay, L’Ovidi, de Vicent Tamarit, Maria conversa, de Lydia Zimmermann, libèrrim making-off de l’obra teatral de Colm Toibin, dirigida per Agustí Villaronga i protagonitzada per Blanca Portillo… Málaga 2016 necessitava uns quants dies més i unes quantes pel·lícules menys per a gaudir al màxim de les seues moltes aportacions. Premis d’honor per a Teresa Font, Emilio Gutiérrez Caba, Santi Amodeo, Gracia Querejeta, Paz Vega, pel·lícula d’or Amantes, de Vicente Aranda, pel·lícula Premium Bruja más que bruja, que tornarà a les sales cinematogràfiques i que està escrita per Fernando Fernán Gómez en col·laboració amb Pedro Beltrán, dirigida pel mateix Fernando i protagonitzada per ell, Paco Algora, Emma Cohen, Mary Santpere, etc.
