Aquest any van ser el director Imanol Uribe, l’actriu Marian Àlvarez i l’actor Juan Echanove. Sis llargmetratges competien pel premi, que va correspondre a la brillant La puerta abierta de Marina Seresesky, una comèdia dramàtica que va rebre també la Tesela de plata al millor guió i la Tesela de plata a la millor actriu, ‘ex aequo’ a les seues protagonistes, Carmen Machi i Terele Pávez. El repartiment inclou, transvestit de dona, a Asier Etxeaendia. El premi al millor actor va ser per a Juanjo Puigcorbé per la divertida comèdia Juegos de familia, dirigida per Belén Macías i rodada a València amb un brillant repartiment que inclou Vicky Peña, Antonio Valero, Juli Mira, etc. El premi al millor director va ser per a Félix Sabroso per l’arriscada El tiempo de los monstruos, que també compta amb un brillant repartiment (Carmen Machi, Candela Peña, Javier Cámara, Julián López, Pilar Castro, etc.) i el premi de la crítica va ser per a la rigorosa Neckan, de Gonzalo Tapia, un viatge pel passat colonial espanyol (anys cinquanta) a la recerca d’una identitat negada, de la mà d’actors tan sòlids com Pablo Rivero o Herman Bonnin. Les dues pel·lícules restants, exemples de cinema de baix pressupost i obviades pel palmarès, van ser les fallides – però simpàtiques – Nueve bares, de l’alacantí Àngel Puado, i Deus ex machina, de Fernando Osuna, protagonitzada en un duel a dos pels actors Nacho Guerreros i Jorge San José.
En els curtmetratges va haver-hi reconeixement -i el palmarès obri portes en els premis Goya- per a La senyora Jesusmari, d’Aitor Arenas, Normal, de Vadim Lasca, The Walker, d’Adán Aliaga, Dead Flowers, de Pablo Riquelme, Stephen Scott i Víctor Mondéjar, The Edge, d’Alexandra Averyanova i El orgullo Swepper, de Mattias Kossmehi.
I una objecció, un any més, lúnic idioma que es parla és el castellà.
