Èxit mesurat (sobre el decret de plurilingüisme)

El passat mes de gener el Govern valencià aprovava el nou Decret de Plurilingüisme que entrarà en funcionament el proper curs 17-18 i sobre l’aplicació del qual ja s’han generat les primeres dades. Atesa l’especial situació d’anihilament cultural i lingüístic que el País Valencià ha patit amb el govern del PP durant més de 20 anys, les xifres resultants de la posada en marxa d’aquest decret són satisfactòries i conviden a l’optimisme. Així, segons l’Administració, el 54% dels centres han optat pels nivells avançats, que són els que impliquen una major presència del valencià i de l’anglés; el 30% de les escoles ha escollit nivells intermedis i sols el 16% s’ha inclinat pels bàsics. Aquest fet suposa que un 84% de les escoles sostingudes amb fons públics incrementen l’aparició de la llengua pròpia del territori i, també de la llengua estrangera, segons les dades de la Conselleria d’Educació.

Ara bé, si l’exposició d’aquestes dades suposa una primera valoració positiva, no podem qualificar d’èxit la implantació del nou sistema ideat pel departament que dirigeix Vicent Marzà. I és que la bipartició lingüística del País Valencià ha tingut un pes decisiu en la tria del nivell d’aprenentatge de llengües que han fet els centres educatius. D’aquesta forma, allunyats de mitjanes esperançadores, l’elecció de les escoles oscil·la entre la demanda total de nivell bàsic de plurilingüisme amb escassa presència del valencià en algunes comarques castellanoparlants com ara Requena-Utiel o l’Alt Palància, i l’elecció de comarques com els Ports o el Baix Maestrat, on el 100% dels alumnes s’escolaritzaran en nivells avançats del Decret de plurilingüisme.

Així les coses, el nou programa plurilingüe, que s’aplicarà el curs vinent en l’etapa d’Educació Infantil i que no serà fins l’any 2024 quan s’acabarà d’implementar, sembla que pot suposar la consolidació d’un sistema dual, millor que l’anterior, però dual. Els alumnes del País Valencià continuaran formant-se amb una ordenació que, tot i que suposa un augment quantitatiu d’hores d’ensenyament en la llengua pròpia –sense obviar, però, l’índex ínfim d’escolarització en valencià en els estudis de formació professional–, no garanteix la igualtat d’oportunitats per a tot l’alumnat i, en un altre sentit, no contribueix gaire a la vertebració social del territori. És a dir, el Decret de Plurilingüisme obri un camí irreversible cap a un sistema d’immersió generalitzat que ha d’afavorir tots els estudiants? O esdevé en un document de bones intencions i una nova oportunitat perduda?

Esquerra Republicana del País Valencià considera que el Decret, d’una banda, supera la LUEV i fa un salt qualitatiu que gairebé duplica la immersió en valencià; d’altra banda, però, no és la llei que volem perquè no garanteix les mateixes competències per a tots els escolars. Seran necessàries més dades per a poder fer-ne una valoració completa, però s’han de dur a terme polítiques efectives perquè la presència de les diverses llengües a les classes es desenvolupe de manera pertinent i, encara més, perquè la implantació de la nova normativa surta els efectes desitjats. La Conselleria ha d’articular les ferramentes imprescindibles per tal que es complisca el que diu la llei, tot aconseguint que l’alumnat siga competent en les dues llengües oficials del País Valencià. I no oblidem que la immersió és el mètode ideal per a assolir i garantir l’ús de la llengua minoritzada i l’únic que, en aquest sentit, pot significar equitat.

Sectorial d’Educació, Cultura i Política Lingüística d’Esquerra Republicana del País Valencià