davant misser mascó 17 valència porta 29 i el bell conyac tan roig resclosa de paraules carrusel d’alegries i derrota arribo a tu alenant entre instants sense temps he de passar el pont del real 1957 feres de riu mengen façanes i cames s’escriuen versos d’amador en un recó d’escala embogida oceans d’ànimes enceses en la pell del paper ara tacat de coral blanc damunt l’absència d’un bri de cos.
l’alba va engendrant els tramvies.
Paco Fanés
