Que desagradable és sentir por! Podem sentir por per moltes coses, en algunes d’elles coincidim tothom i, en altres no, som polièdrics. No tots, però sí la majoria, tenen por a parlar en públic, fins a arribar a anomenar-ho: PÀNIC ESCÈNIC. Pànic i de vegades terror és el que algú sent. Des de menuts ens topem amb situacions en les quals ens veiem amb la necessitat d’afrontar-ho.

La vergonya cria ronya, diu una de les nostres dites. Ronya és el sentiment de vergonya abans i de frustració després. Si volem solucionar-ho, cal tenir clar que no hem de cercar broques per a fer forats de 2 mil·límetres sinó que volem tenir un forat de dos mil·límetres, és a dir, hem d’aconseguir un entrenament senzill i ràpid que, gaudint, puguem deixar de tenir eixa por.

Els treballadors autònoms, emprenedors, terapeutes, enginyers, executius, professors, directius, comercials, informadors, etcètera, qualsevol persona que haja de parlar en públic per aconseguir clients, o per les característiques del seu treball o dirigir-se per qualsevol circumstància a una col·lectivitat, han de saber parlar en públic.

Quan alguna persona et diu que quelcom és impossible, t’està parlant de les seues limitacions, no de les teues i no ha d’estar una limitació que resolgues venturosament dirigir-te als altres. Un carreró sense eixida sempre en té una: l’entrada, la resolució del problema està en tu mateix i és, amb la teua decisió, la constància, l’exercitació i l’esforç, com s’aconsegueix.

En aquesta era de les comunicacions, cada vegada els canvis són més ràpids i, paradoxalment, la comunicació personal i directa amb el públic és una assignatura pendent.

Comunicar, seduir, convéncer, expressar amb claredat conceptes complexos, exposar d’una manera amena els pensaments i les voluntats: allò que els clàssics anomenaven Oratòria. Des de l’anàlisi del discurs, fins a les tècniques adequades per a dominar l’art de parlar en públic, treballar l’oratòria amb tècniques teatrals, és una immillorable eina de comunicació.

La veu, la mirada, les mans, la utilització del cos, de l’espai, saber emfatitzar, crear expectació, controlar els nervis, que t’atenguen i et miren…, són coses pròpies de la interpretació teatral. Raonar, analitzar, elegir i practicar el parlar amb humor i des de l’humor, dóna excel·lents resultats a totes aquelles persones que hauran de parlar en públic o, senzillament, a qualsevol que vulga tenir el plaer d’aprendre per a expressar-se millor. Exercitar parlar en públic amb tècniques teatrals és un entrenament divertit, amb excel·lents resultats que ens pot convertir en ser més alegres, vius, dinàmics i animats, donar-nos felicitat. Una experiència que, a l’Aula de Teatre de la Societat Coral el Micalet de València, amb cursos i tallers, s’està donant des de fa ja alguns anys, i en valencià, perquè és des de la nostra naturalitat com es pot tenir fluïdesa i és des de la nostra identitat com millor podem exercitar la comunicació col·lectiva.

Joanvi Cubedo
Director de l’Aula de Teatre, Escola de Narració Oral i
PARAULA VIVA, per a llegir escoltant literatura catalana

Comparteix

Icona de pantalla completa