Ja estrenats, El verano de May, de la directora palestina Cherien Dabis, un film excessivament superficial, coproduït amb els Estats Units, amb anotacions dignes d’atenció; La memoria del agua, de Matías Bize, una dura mirada a l’existència humana amb una gran interpretació d’Elena Anaya, un relat sense concessions ni explicitacions necessàries que posa l’espectador contra les cordes; i Regreso a casa, d’un Zhang Yimou que reprèn en part els seus orígens amb Gong Li com a protagonista i una història massa esquemàtica però amb interessants reflexions. També arriben Al final del túnel, de Rodrigo Grande, una coproducció hispano-argentina que compta amb Leonardo Sbaraglia, Pablo Écharri i Clara Lago i que va clausurar la passada edició de Cinema Jove, un thriller de lladres amb una mirada no exempta de complexitat: El profesor del violín, de Sergio Machado, una pel·lícula brasilera amb bones referències; i la reestrena de l’apetible 600 millas, de Gabriel Ripstein, primer llargmetratge d’un cineasta que és fill del mestre Arturo Ripstein i nét del destacat productor Alfredo Ripstein, i que va aconseguir amb aquesta pel·lícula el premi a la millor òpera prima en el festival de Berlín de 2015, un relat que ens apropa a una història de tràfic d’armes en la frontera entre Estats Units i Mèxic.
I per a les pròximes setmanes s’anuncien Los caballeros blancos, de Joachim Lafosse, pel·lícula i director que es mereixen tota l’atenció del món, i Café Society, de Woody Allen, una de les millors pel·lícules de l’any. Ja les comentarem en un nou lliurament.
