Si tu te’n vas,
t’hauràs endut el temps
de color i música
desat en un estoig
on tancàvem crepuscles
i em restaran
el vell carrer d’asfalt
aquell semàfor
i l’arbre fet memòria
que em farà companyia
al costat ample
del mar on hi ha la línia
─entre llum i terra─
que hauràs de traspassar
amb nuesa immutable.
Si tu te’n vas,
espera’m com ocell
d’ales esteses
per abraçar-me enllà
d’on els cossos són cendra.
t’hauràs endut el temps
de color i música
desat en un estoig
on tancàvem crepuscles
i em restaran
el vell carrer d’asfalt
aquell semàfor
i l’arbre fet memòria
que em farà companyia
al costat ample
del mar on hi ha la línia
─entre llum i terra─
que hauràs de traspassar
amb nuesa immutable.
Si tu te’n vas,
espera’m com ocell
d’ales esteses
per abraçar-me enllà
d’on els cossos són cendra.
Glòria Calafell
