Fa una temporada que a la secció “Cartes al director” d’algun diari -de vegades la mateixa a dos o tres diaris diferents-, no paren de publicar cartes signades per alguns nostàlgics carregats d’anys i amb poca feina que voldrien retrobar els companys amb qui van fer fa no se sap quants anys la mili a l’Àfrica a les ordres d’aquell sergent que repartia més hòsties que el Congrés Eucarístic; o els alumnes amb qui van compartir les subtileses d’aquell mal ‘hermano’ que els fotia mà quan passaven el Rosari; o els vailets amb qui es van iniciar en els deliciosos misteris del sexe gràcies a una mossa del barri que alguns coneixien com la Pits, i, d’altres, com l’Estufeta; o els membres d’un centre excursionista en companyia dels quals es van perdre en el curs d’una excursió a les fonts del Llobregat… El nostre protagonista d’avui, però, no té cap necessitat d’invocar el passat, rastrejar els seus orígens ni convocar testimonis de joventut, ja que fa una bona temporada que dirigeix un pròsper negoci que blanqueja diner, trafica droga i explota dones amb els dos companys amb qui va compartir cel·la a la presó Model quan hi van anar a parar, joves i inexperts carteristes, i van tenir la sort que, sense sortir del local, algú que la sabia llarga els iniciés en el món d’uns negocis tan clars com productius.
Joaquim Carbó
