-Papa??? – es va tornar a gratar els ulls – ets tu? Què hi fas aquí?
La figura es va girar lentament, sorpresa, i va restar uns segons en silenci. Finalment va respondre.
– No sóc ton pare, Quiquet. Sóc el Pare Noel, però he adoptat una forma que coneixes molt be perquè no t’espantes.
– Ah, si? – Quiquet es va gratar el cap – no sabia que pogueres fer això.
– Hi ha moltes coses que no se saben de mi. D’això, saps que no deuries ser aquí? Deuries estar dormint i descansant.
– Ho sé, els nens bons estan d’hora al llit per descansar i alçar-se forts a l’endemà, però havia de parlar amb tu.
– I què és això tan important que m’havies de dir?
– Fa ja tres anys que escric a la carta que m’agradaria una bicicleta nova. Quasi tots els meus amics tenen una mountain bike amb suspensió… Fa tres anys vaig rebre un parell de llibres i un jersei nou, i l’any passat uns pantalons i unes esportives.
Per això et volia preguntar si és que no havia sigut un nen bo, i què havia fet malament per poder canviar-ho.
– Quiquet, Quiquet… – es va gratar la barbeta – Vine aquí, al meu costat. Has sigut un nen bo, molt bo.
– I aleshores perquè no tinc la meua bicicleta?
-Pedro és un nen prou dolent, plora quan vol alguna cosa i molesta als companys; i abans de acabar el “cole” deia a tothom que enguany tindria una consola nova. No és just! És que el Pare Noel sols va a veure als nens rics?
-Tu no ho veus just ara mateix, perquè encara ets un nen, però més endavant ho entendràs. Mira, no és cert que jo sols deixe regals als nens bons. Jo deixe regals a tots els nens. Però hi ha una diferència entre el que es vol i el que es necessita. Tos pares són molt bons, amb tu i amb la resta. I preferesc donar-los una ajuda regalant el que necessites. En canvi als nens dolents els porte el que desitgen. I com no s’han esforçat gens en aconseguir-ho, se’n cansen aviat.
-No ho entenc – va negar amb el cap.
-Mira, Quiquet. Tu coneixes a Pedro. Portarà la seva nova joguina un parell de setmanes a classe, i després s’oblidarà. Això és perquè no s’ha esforçat gens en aconseguir-la. En canvi si tu estalvies de mica en mica per comprar-te la bicicleta, la estimaràs més que ningú perquè l’hauràs aconseguit amb el teu esforç. És normal que ara penses que és injust, però ja veuràs com més endavant ho comprens. I ara deuries anar al llit.
Has de descansar per demà.
-Em promets que algun dia tindré la meua bici nova?
-És clar que la tindràs! I la voldràs sempre! Va, ves al llit.
Quiquet va fer mitja volta, ell també notava que la són el tornava a vèncer de nou. Abans de creuar la porta del menjador es va girar.
-És de veres que mos pares són molt bons. Mon pare vol una cafetera nova, diu que la que tenim ara no va massa be. I ma mare somnia amb un vestit nou. No sé si és el que ells necessiten però crec que els faria molt feliços. Em vaig descuidar d’escriure això a la carta, i també t’ho volia dir ara. Bona nit.
Amb peus cansats, va retornar a la seva habitació. Es va tornar a gitar i va tancar els ulls. Just abans de dormir-se de nou va pensar que tenia moltes ganes de saber què li haurien regalat enguany.
FI
