No sabria dir si la música fa festa o és la festa qui fa música. El ben cert es que els valencians ho tenim barrejat i no sabem be on acaba una cosa i comença altra. Almenys, no entenem la festa sense música, però, també estem convençuts que la música és –apart d’un goig– una autèntica festa. De qualsevol manera, quan està ben entrada la tardor i s’acosta Nadal els pobles valencians s’omplin de música, encara que no és per un motiu coincident en les festes majors o menors dels pobles. Ho fan amb motiu de celebrar les entitats musicals la festivitat de la seva patrona santa Cecília; això si, amb un tarannà general més de culte a la música que a la santa. A més, en aquesta època l’activitat musical arreu dels pobles està barrejada en concerts de música convencional i cançons de Nadal.
A Cocentaina, com a la majoria de pobles, hi ha diferents agrupacions musicals que celebren amb més o menys intensitat, la festivitat de la seva patrona, coincidint així mateix amb concerts de nadaletes. Concretament les dues Bandes de Música i l’orquestra de pols i plectre, «La Paloma», són les que tradicionalment han fet sempre actes musicals al voltant de santa Cecilia. Però a més, hi han diferents corals locals, una d’alt nivell, Discantus i un altra coral que du el nom del musicòleg cocentainer Just Sansalvador (1900-1975). Encara n’hi ha un altra agrupació de rondalla i coral, L’Amistat, composada per gent gran que està formada per veus i instruments de pols i plectre. No s’acaba ací les entitats musicals a Cocentaina, encara queda la Colla de Dolçaines i Tabalets El Mal Passet, d’extraordinària activitat musical, a més d’altres corals infantils de caràcter escolar, tant d’escoles d’ensenyament com d’escoles locals de música. Tots plegats, en arribar aquestes dates, fan interessants concerts d’un i altre signe.
Unió Musical-Coral
Hui vull fer menció dels concerts que han hagut els darrers dies, tant amb motiu de la patrona de la música com la que s’ha fet amb concerts de nadaletes. Per no fer tan llarga la crònica, solament faré menció dels concerts de la Unió Musical Contestana per destacar dues peces genials en el seu programa:
La màquina d’escriure de Leroy Anderson i la de
Celtic Child de Bert Appermont, aquesta última acompanyada per una coral amb una quarantena d’infants educands de l’escola de música. La particularitat d’aquesta peça que tracta de la vida i experiència d’un infant, és que la lletra va estar traduïda al català pel virtuós director de música el murer Josep R. Pascual Vilaplana.
No puc mostrar-vos la magnifica actuació de l’original composició d’Anderson perquè no vaig anar-hi equipat de la corresponent càmera de vídeo. Però cliqueu en Yotube on està gravat el concert de la Banda Juvenil de l’Agrupació l’Artística Musical de Carlet.
Si no la coneixeu, no us la perdeu; i si la coneixeu gogeu una volta més escoltant-la. La màquina d’escriure, un tema enginyós que a més fa espectacle.
El mateix passa amb el tema de Bert Appermont que també podeu trobar-ho fàcilment el qui vullga gaudir de bona música. Si que m’apetix incloure la còpia de la lletra del Celtic Child traduïda per Pascual Vilaplana, així com la particel·la del solista de la coral.
Tot seguit incloc la particel·la del solista i la coral que actuaren en el concert de la Unió Musical Contestana en el tema de Celtic Child.
Finalment, fer menció al concert de l’orquestra «La Paloma», una formació musical de pols i plectre de Cocentaina que com a novetat també va incloure en el concert d’aquest any una coral d’infants composada pels educands de la seva escola. Aquesta formació musical reunix certes virtuts de les quals faré algun comentari. Es tracta d’una formació musical fundada el 1929 que es manté a traves del temps per l’immens amor que els seus membres senten pel primer art. Són de caràcter amateur i no li trauen cap de rendiment econòmic, ni personal ni col·lectiu. Ací no hi cap altra motivació que l’estima que tenen per la música. Arribat a aquest punt, tots i cadascú del membres que pertanyen a «La Paloma» em dirien: i això no et pareix prou? Dic això perquè els components de les bandes de música dels pobles –almenys els d’abans– i segons la meva experiència, a més de la poca o molta estima per la música que hom tenia, hi havia altres compensacions. De tant en tant el delegat de la banda et donava 15 o 20 duros que eren més apreciats que si et caigueren del cel. A més, recorde amb certa enyorança una anècdota personal de quan d’infant era musiquet i anava en la banda un parell de dies a la festa d’algun poble. Ma mare m’acompanyava a l’autobús duent-me l’estoig de la trompeta, i abans de pujar al bus em deia a cau d’orella amb un gest de complicitat: Paquito, menja bonacosa.
La Paloma Orquestra-Coral
Hui sortosament han canviat les circumstancies, però, certament hi ha bandes de música que quan ve l’estiu van contractades de poble en poble. No ho dic com a cosa negativa; és un ofici digne, exercit dignament i que ha de pagar-se dignament. Però, no és el cas d’altres formacions musicals que mai no son contractades per a festes i es mantenen en peu gràcies a la sensibilitat de l’Administració que els oferix un local per a seu i assajos, amb una xicoteta compensació a canvi de unes actuacions públiques a l’any.
Caldria reivindicar que aquest tipus d’entitats musicals estigueren molt més valorades i millor reconegudes per l’Administració, per la societat en general i pels melòmans en particular. Per l’únic i simple fet de no tindre cap interès lucratiu i per estar motivats exclusivament per l’amor a l’art.
