Mire de no llegir les segures i merescudes lloances que rebrà aquests dies Joan Barril. Passe de la Wiki i la Viqui i la informació adient que caldria per escriure quatre ratlles. Aquest matí, però, en veure Noticias, 24 horas –quin remei!- he esperat el repàs a les portades de premsa. En arribar a El Periódico (edició en espanyol, és clar) hi destacava una gran fotografia de qui regentava, cada nit, a l’hora de sopar, un baret republicà. La presentadora de TVE no ha tingut a bé destacar-ne el que omplia més de mitja portada; ha preferit subratllar un titular sobre l’economia espanyola i un altre d’una reunió de barons feta a la Granja (estalvieu-vos-en els acudits) en defensa de la Constitució.
Des de fa uns anys no hem pogut veure TV3 -tampoc Canal-9-, ni escoltar Catalunya Ràdio -tampoc Ràdio-9. Com en aquells temps de la Dictadura, quan alguns escoltaven d’amagat Ràdio Pyrénnés o Ràdio Tirana, ara amb l’ajut d’Internet, havíem aconseguit una illa de llibertat de 9 a 10 de la nit. Mentre sopàvem, i després d’escoltar la sintonia (fragment de Nane Tsora del grup Bratsch), a la cuina entrava Joan Barril.
Ens sabíem en una illa informativa, perquè no abocava els mateixos titulars que podíem sentir repetits a totes les televisions, a totes les ràdios, a tots els periòdics… Barril feia periodisme i analitzava, amb un profund humanisme i un toc d’escepticisme fusterià, els esdeveniments més actuals i aquells que restaven en l’oblit. Després, ens donava consells per fer coses impossibles i somniades. I encara ens portava algun personatge mereixedor d’una entrevista i algun joc.
Fa setmanes que el trobàvem a faltar i ara sabem de la seua absència.
Fa setmanes que el trobàvem a faltar i ara sabem de la seua absència.
A la Granja, els barons han parlat de la Constitució i, segons que deia la presentadora de TVE, també ho han fet en euskera, en gallec i català. No deixa de ser un exemple d’allò que la Sociolingüística anomena ‘llengua emblemàtica’. Potser algun dia facen cas de la Constitució, consideren les ‘altres’ llengües de l’estat com un patrimoni de tots i ens deixen veure i escoltar en la nostra llengua.
