He de confessar que he estat dubtant sobre les eleccions europees entre votar o abstindrem; però finalment, en un esforç de responsabilitat –no se si ben entesa– he decidit votar. El meu dubte no era per sentir-me lluny –o al marge– d’Europa, que no em sent; si no perquè molts «professionals» de la política no em cauen be, la qual cosa m’entrebanca la participació. ¿A qui pot caure be polítics com el Rus, alcalde de Xàtiva, quan diu que el que no el vote li pega una palissa rient-li tots la gràcia? O el Felipe González quan diu que els expresidents de govern no cobren cap de sou vitalici; solament els posa l’Estat a la seva disposició: un despatx, dos funcionaris i un cotxe. O quan el mateix «socialista» diu, sense cap de vergonya i com si fora un aiatol·là, que si l’Estat es vera en el risc de caure en mans de partidets irresponsables, caldria salvar Espanya fent un gran pacte d’estat entre els grans partits.

No; no crec que els electors mereixem aquest tipus de polítics que tenim. Tanmateix, la societat en general és tan responsable que bona part d’ella continua anant a votar com si no passara res. De qualsevol manera, ho dic ben clar als electes perquè prengueu bona nota i després no em digueu que us he enganyat i m’ho tireu en cara. He introduït a l’urna un vot condicional. Ho he fet així, perquè estic convençut que votar no és l’únic gest que proporciona el sistema democràtic. Heu d’estar al lloro i contestar-me quan us demane comptes de l’estil de treballar que teniu, de les vostres accions, i de la vostra tasca diari. No sols heu de donar comptes del que heu promès i no heu compliu, si no de tot allò que el sentit comú i la conducta ètica senyala, encara que no ho hagueu registrat al vostre programa.

El sistema democràtic va més enllà de deixar que la societat vote; ens permet a més bonegar-vos i dir-vos en algun moment malparits, encara que siga d’una manera metafòrica. Des de la situació de feblesa que tenim els votants, estem disposats a utilitzar tots els mitjans que ens proporciona un estat autènticament democràtic sense cap excusa ni limitació. Dic que tenim feblesa perquè al costat de l’aparell de l’Estat que té tot el suport de la policia i l’exèrcit, nosaltres som d’allò més vulnerables. Son massa vegades en la història que el referit aparell ha sigut instrument de reprimir les demandes legítimes, la raó i la justícia dels electors.

Vull repetir-ho i dir-vos-ho ben clar: una volta que he emeti’t el vot, en reserve el dret democràtic, si ve el cas, d’anar a la porta de la vostra casa o despatx, i dir-vos de paraula o per escrit que no és això el que esperava de vosaltres. Així mateix, d’utilitzar tots els mitjans tècnics d’informació i comunicació per denunciar i criticar les vostres presumptes malifetes. Ho faré de la manera més respectuosa que sé fer-ho, però, plenament convençut que la meva feblesa mereix més suport, per part del sistema democràtic, que el vostre poder polític que en repetides voltes haveu abusat.

Quant a la meva opció concreta, he de dir que he votat convençut que la llista que he introduït a l’urna defendrà al Parlament Europeu el dret a l’autodeterminació dels pobles d’Europa, tot respectant la decisió democràtica que prenga qualsevol poble. Heu de defensar les polítiques que, des d’Europa, faciliten les particularitats dels pobles d’Espanya i lluitar, parlamentàriament, en la defensa de la diversitat de la península Ibèrica i del dret que té qualsevol nacionalitat a decidir el seu futur. Però, no sols això. A més, heu de promoure polítiques internacionals que limiten el poder del gran capital que en moltes ocasions ofega la capacitat econòmica del tercer món. Heu de treballar políticament per renunciar el nacionalisme polític i econòmic d’Europa que va en detriment de la fam i dignitat del tercer món. Heu de fer polítiques que impulsen el desenvolupament dels països pobres sense capficar-se en represàlies als pobres que venen a Europa fugint de la pobresa. La grandesa d’Europa no serà per ser més rica ni per augmentar l’espai territorial; serà per saber redistribuir la pròpia riquesa, a més de saber-la compartir en aquells pobles que estan morint-se de fam. També serà Europa més gran i més generosa exercitant i fent polítiques d’igualtat entre sexes, entre races i credos; especialment protegint a aquells sectors més vulnerables com son els infants, la gent gran i els dependents.

Hi ha una cosa que em sembla molt important, encara que us semble anecdòtica; la primera reunió que feu, heu de renunciar a viatjar al treball en primera classe. La dignitat del càrrec que us hem donat no radica en la categoria del seient d’avió; radica –a veure si us adoneu d’una punyetera volta– de l’actitud que prengueu d’assumir el càrrec que teniu com un servei públic i d’utilitzar els diners de l’erari públic amb la màxima prudència i trellat.

També vull dir-vos que prengueu consciència que heu de prendre’s molt seriosament el treball que us he encarregat amb total honestedat; que estigueu al servei del sistema democràtic treballant per aquells que us han votat; que heu de donar-me compte periòdicament i dir-me com us va el treball, les dificultats que teniu i a quin nivell està la vostra moral. Heu de sotmetre’s a la nostra fiscalitat per saber el que feu i com.

Si he votat, i damunt us he votat a vosaltres, no us capia el menor dubte que ha sigut amb aquestes condicions del que us he fet una petita mostra. Mai no cregueu que tindreu de mi un vot en blanc per fer el que us done la gana.

Comparteix

Icona de pantalla completa