Els llaços grocs catalans
no són un invent d’ara mateix,
venen de lluny, de 1704,
quan nosaltres, sobirans,
teníem llibertats i lleis
i dispostos a combatre.
Llaços grocs identificaven
catalans contra Borbons,
però el virrei de Madrid
els havia prohibit
i sols empaitava els bons.
A veure qui pot més: el veïns
amb els llaços i llurs mans
o els castellans
amb les tropes i els botxins?
Guanyaren els borbons,
que tenien els canons.
I Madrid s’ha dedicat
a fer-nos el mal que ha pogut:
nosaltres sempre hem pagat
i ells sempre ens han fotut.
Més tard Franco, per collons,
i després ho intentà el PP
i hi fracasà també. Així que
els llaços grocs romandran
i passe el que passe hi seran
enguany, l’any que ve i el que ve…
