el seu poble vol defendre,
el primer que ha de fer
és estudiar i deprendre. (Sofia Salvador, Himne de Benassal, 1974)
La veu ‘referir’ té inclosa la meravellosa idea de tornar al punt d’origen, de tornar a contar un fet, una història… Tornar a contar la nostra història m’aboca a referir-me a Benassal. La història contemporània del País Valencià no seria la mateixa sense aquest poblet del Maestrat per molts motius. Diumenge 5 de maig de 2016 Benassal obre els balcons i acull la sisena Festa per la Llengua del Maestrat. Des de fa un mes, el documental “L’escoleta del Canto, una escola amb vistes” es projecta des de Culla fins a València i fa una setmana que les conferències lingüístiques, les excursions pedagògiques, els jocs populars, els cinefòrums, el teatre i les actuacions musicals se succeeixen per precedir la festa de diumenge. Segur que no en teníeu ni referència. En un altre context comunicatiu, la festa de Benassal seria la festa de tot el País Valencià. Però no ens val que llegim i que passem la pàgina. Tots tenim obligacions. I els que puguem, diumenge en tenim una, ja que a Benassal tenim els referents i, a més, és un referent.
La figura de Carles Salvador i Gimeno (València, 1893-1956), poeta i gramàtic principalment, que va fer tots els papers possibles per cobrir les necessitats d’una cultura i d’una llengua asfixiada per les dictadures, té com a espai geogràfic central l’escola de Benassal, des d’on va teixir bona part de la seua obra poètica, la més moderna de tota la primera meitat del segle xx al País Valencià, i de la seua obra gramatical, bàsica per a la difusió de la norma escrita del valencià després de l’acord de Castelló de la Plana de 1932. A la figura de Carles Salvador, cal anteposar la d’un altre dels fills il·lustres de Benassal, mossèn Joaquim Garcia Girona, autor d’aquell poema que narrava l’entrada del rei Jaume I des de Morella fins a Borriana i autor d’aquell magnífic Vocabulari del Maestrat, que tan útil va ser per a confeccionar el gran diccionari de mossèn Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll, el Diccionari Català-Valencià-Balear. Sofia Salvador, Teresa Pascual, Perfecte Artola i l’enyorat Pere-Enric Barreda han estat benassalencs de la cultura del nostre país, referents. És per això que és bo referir-s’hi, tornar-hi, recordar-se’n per a seguir creixent damunt dels seus esforços. És per això, perquè tots el puguem conèixer, que se’ns aproximarà la vida del mestre Carles Salvador, ara a través de l’exposició “Carles Salvador, una vida en imatge” que es podrà visitar dissabte i diumenge al Forn Vell. La Costureta, el Centre Educatiu i la Mola estaran oberts per albergar més exposicions, entre les quals destaquen “L’Escola del Canto”, “Fòssils del Maestrat” i “Experiments de la Legió Còndor al Maestrat”.
Benassal s’ha convertit en referent i no deu ser casualitat que, en les tres darreres edicions dels Premis Maestrat Viu, dues iniciatives benassalenques, una institució i un fill de Benassal il·lustres s’hagen endut alguns dels premis. L’associacionisme actiu de Benassal és digne hereu de l’activitat frenètica del mestre Carles Salvador que s’evocarà al llarg de tot el diumenge en parades i tallers que des de les deu del matí guarniran carrers i posaran en valor l’escola rural, l’escola des del territori, el saber del territori i per al territori. També els referents més locals i els personatges històrics locals estaran presents en la ruta guiada pel casc històric de la localitat a les 11h i a les 12.30h. Tallers de poesia i de fotografia a càrrec d’un grup eclèctic, de la Rabera Eclèctica, a les 11.30h. I, també, xarrades sobre el Diccionari castellà-valencià de Carles Salvador a les 12 del migdia. Un tot que es completarà, diumenge de vesprada, amb l’actuació de “Trobadorets” a les 16.30h. Una dia de la llengua digne de ser referenciat, pels referents i pel referent que és Benassal, que s’ha sabut posicionar al futur com a reclam de dignitat d’una escola rural que mereix ser alegre i combativa.
Josep Meseguer-Carbó
